Les carreres

Amb bones paraules
Les carreres: dels carros a les universitats

Gabriel Bibiloni

Tot va començar amb el carro, aquesta invenció de fa uns quants mil·lennis, conseqüència de la invenció dela roda, que va fer avançar la humanitat una cosa de no dir. Carro és una paraula d'origen cèltic, però no sabem qui va fabricar els primers. Els camins per on passaven els carros es deien en llatícarraria, substantivació de via carraria, i d'aquí surt la nostra paraula, carrera. A partir del seu primer significat, carrera va anar fent una remarcable expansió semàntica i s'aplicà a diverses cosesrelacionades amb l'accepció inicial: primer els camins que unien les poblacions i també les vies interiors d'aquestes, que ara diem carrers, però que a l'Edat Mitjana també es deien carreres, fins queels dos mots es van especialitzar. La carrera va passar a ser també la distància entre dos llocs (entre tal i tal lloc hi ha una bona carrera) i el desplaçament o la ruta per a anar d'un a l'altre. Al'Edat Mitjana també trobam sovint les expressions sortir a carrera (sortir a camí) i tenir carrera (tenir dret de pas per a anar a algun lloc).

Després dels sentits estrictes de carrera,aparegueren els usos metafòrics, i carrera va acabar designant el camí que fa una persona per la vida. I de la carrera de la vida a la carrera professional, que és una altra carrera, un altre camí. Lacarrera és tot allò que fa un professional, especialment la gent de lletres, els científics, els polítics, els cantants i, fins i tot, els futbolistes: totes aquelles persones que avancen, progressen iguanyen prestigi o reconeixement. No es parla, però, de la carrera d'un conductor d'autobús o d'un taxista. Per a referir-se a la carrera professional les llengües del nostre entorn tenen la mateixaparaula: francès carrière, anglès career, espanyol carrera, italià carriera, alemany Karriere, etc. Totes sorgides del primitiu pas de carros i difoses d'una llengua a l'altra. Però la carrera és...