LES CIUTATS ROMANES

LES CIUTATS ROMANES 
 
1.­ 
 
Expliqueu  en  un  mínim  de  15  línies  (unes  150  paraules)  el  tema  següent: 
Característiques  generals de les  ciutats romanes ​
(la forma i els eixos, el centre, 
els  edificis  públics  més  característics,  els  tipus  d’edificis  privats,  els  llocs 
d’enterrament, etc.). 
 
Els  romans acostumaven a situar les  seves  ciutats  a  la plana,  en  llocs amb  un 
bon  abastiment  d.aigua,  condicions   climàtiques òptimes i  ben comunicats.  Les 
ciutats  de  nova  creació  seguien  un  disseny  rectangular  dividit  per  dos  carrers 
perpendiculars  o  eixos:  un  de  nord  a  sud  (​
cardo  maximus​
)  i  un  d.est  a  oest 
(​
decumanus  maximus​
), a partir  dels quals es traçaven,  en  paral∙lel, la  resta de carrers formant una retícula (seguint el disseny hipodàmic). 
En  qualsevol  ciutat  romana  es  poden  distingir  tres  àrees:  l.àrea  privada,  on  hi 
havia  els habitatges de  tota mena: cases unifamiliars (​
domus​
) i edificis de pisos 
(​
insulae​
); l.àrea religiosa, on estaven els temples; i l.àrea pública. 
El  centre  de  la  vida  pública  era  el  fòrum,  situat  on  s.encreuaven  el  ​
cardo   ​
i  el  
decumanus ​(a  Bàrcino, estaria situat a l.actual  Plaça Sant Jaume). El fòrum era 
una plaça en forma rectangular envoltada per un pòrtic de dos pisos. 
Al  fòrum  hi  havia  diversos  edificis  com  el  temple  principal,  la   cúria  (lloc   de 
reunió  del  Senat)  i  els  edificis  dels  magistrats,  la  basílica  (administració  de 
justícia),  el  mercat  (​
macellum​
)  amb  botigues  o  ​
tabernae  ​i  la  latrina  pública;  a 
l.entrada del fòrum hi solia haver arcs de triomf i columnes honorífiques. 
La ciutat  romana  disposava, a més,  d.edificis dedicats a l.esbargiment, com les 
termes (com les de la ciutat d.​
Ilerda​
), el teatre, l.amfiteatre i el circ. 
La  necròpolis  era  el  cementiri  de  les  ciutats  romanes.  Les  necròpolis  estaven 
situades  fora  del   recinte  emmurallat i  les  tombes  es  col∙locaven  al  llarg  dels 
camins que conduïen a les portes de la ciutat. 
Exemples  de  ciutats  romanes  a  Catalunya  són  ​
Barcino​
,  ​
Tarraco​
,  ​
Empuriae  ​
i 
Ilerdae​
. 
 
­  situades  a  la  plana,  bon  abastiment  d’aigua,  condicions  climàtiques   òptimes 
ben comunicades 
­ disseny rectangular 
­ cardo (N a S) 
­ decumanus (E a O) 
­ disseny hipodàmic ­ àrea privada (habitatges) 
­ cases unifamiliars (domus) 
­ edificis de pisos (insulae) 
­ àrea religiosa 
­ temples 
­àrea pública 
­ fòrum (situat entre cardo i decumanus) 
­ Barcino­ Pça Sant Jaume 
­ fòrum plaça en forma rectangular pòrtic de dos pisos 
­ cúria (lloc reunió senat 

­ basília (justícia) 
­ mercat (macellum) 
­ botigues (tabernae) 
­ latrina pública ­ edificis d’esbargiment (termes, teatre, amfiteatre i circ) 
­ necrópolis (cementiri 
­ exemples (Tarraco, Ilerda, BArcino) 
 
 
2.­ 
 
El  tractament  de  l’aigua  va  ser  una  qüestió  cabdal  per a  la vida  en  les  ciutats 
romanes.  Expliqueu,  en  quinze  línies  com  a  mínim  (unes  cent  cinquanta 
paraules),  les  diverses  maneres  que  els  romans  tenien  per  a  assegurar  el 
subministrament  d’aigua  a una ciutat i referiu­vos  explícitament  als aqüeductes 
(definició,  motius  de  la  seva  construcció,  descripció,  nom  i  funció de les  parts 
de  què  consten,  requisits  tècnics  per  a  un  bon funcionament,  etc.).  Igualment, 
digueu  com  asseguraven  l’evacuació  de  les  aigües  residuals  de  les  ciutats. 
Esmenteu  com  a  mínim tres  ciutats de  Catalunya  o  de la península Ibèrica que conservin restes d’un aqüeducte. 
 
“Els  romans  asseguraren  el  subministrament  d’aigua  a  les  ciutats  excavant 
pous  o  construint  cisternes,  per  captar  l’aigua  de  la  pluja,  que  després  era 
distribuïda  a  traves  de  fonts  públiques.  A  més,  van  idear  una  manera  nova 
transportar  l’aigua  de  deus  molt  allunyades,  els aqüeductes. Un  aqüeducte  és, ...