Les colònies d’estiuejants (1865-1936)

REVISTA DE GIRONA-DOSSIER

Les colònies d'estiuejants (1865-1936)

Té sentit en un dossier sobre la comarca de la Selva dedicar un

1914); un periòdic del qual el tàndem Torrent-Tasis (1966,11:

article a les colònies d'estiuejants de final del segle XIX i primeres

219) ja fa anys varen dir que si bé "no és pas l'únic setmanari

dècades del XX? Considerem que sí en la mesura que laseva

exclusivament estiuenc que ha existit a Catalunya», sí que cal

història ens permet observar els precedents de la indústria turís-

considerar-lo com «un dels que més han durat, d'una manera

tica actual a la comarca, amb el benentès, tanmateix, que el fla-

proporcionada a la Importància que tenia Sant Hilari com a

mant turisme de masses que s'obre pas a partir dels anys 50 delpoblació d'estiueig a primers de segle».

segle XX (conseqüència de l'augment de renda i la generalització
de les vacances pagades en els països europeus), per les seves
dimensions, procedència geogràfica i per la seva base sociològi-

L'Inici

ca té ben poc a veure amb el fenomen social de l'estiueig de la

A mitjan segle XIX a la comarca de la Selva els primers nuclis

segonameitat del segle XIX i primeria del XX, quan anava molt lli-

d'estiuejants sorgiren a l'entorn de les localitats amb aigües ter-

gat a determinades pràctiques curatives i tenia un caràcter social

mals i minerals (Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners i

molt més restringit (elitista i classista), en limitar-se als sectors

Sant Hilari Sacalm) o determinades viles de la costa.Aleshores

més benestants de la societat catalana. En definitiva, parlarem,

anar a prendre aigües, a més de tenir una innegable connotació

per dir-ho amb termes de Glòria Soler (1995), de l'estiueig "Clàs-

sanitària i mèdica, ja començava a ser una activitat de lleure, de

sic», de quan anar a estiuejar era, en definitiva, un dels hàbits

manera que, en molts casos, es feia difícilposar una frontera níti-

socials més estesos entre la burgesia catalana. El present article,

da entre el tractament mèdic (a càrrec del metge director de bal-

fem-ho avinent, no pretén ser exhaustiu ni exhaurir totes les fonts

neari) i l'estiueig tout court. tal com es desprèn de les paraules

documentals disponibles per fer una història de l'estiueig.

del doctor Furest manllevades dela seva memòria econòmica

L'objectiu és molt més modest, a saber: aproximar-se al tema

redactada el 1883, on donava compte del seu projecte d'edificar

emprant la bibliografia existent, de caràcter general i local, i tota

un gran balneari a Caldes (el futur Vichy Catalan): "unas termas

mena de fonts impreses d'època, de les quals oferim alguns tex-

dignas [volia Furestj decompetir con sus anàlogas de otros pai-

tos, a tall de petits tasts, perquè tenen, pensem, un gran poten-

ses, donde encuentran los enfermos la curación de sus males y

cial evocador i permeten copsar les múltiples derivacions del

las personas sanas ese conjunto de comodidades y de bienestar

fenomen. Del conjunt de les fonts impreses emprades val la

que hace de dichos grandes centres,puntos de medicación y de

pena destacar de manera especial el setmanari L'Estiuada, un

recreo a la vez» (Piernas ei al.. 1997: 28). De la presència dels

periòdic que, tal com es dedueix del seu propi nom, va néixer en

primers estiuejants a la Selva en donà compte el ja diligent fun-

funció d'una colònia d'estiuejants (la de Sant Hilari) i del qual en

cionari de la Diputació deGirona Pedró Martínez de Quintanilla el

varen sortir vuitanta-dos números, al llarg de set anys (1908-

1865 quan parlà d'Arbúcies (juntament amb Olot, Camprodon,

DOSSIER -V

• - R E V I S T A nií GiTioNA •* NI'M. 2 1-; NOVI M H H I - m s i MUIÍL looi

·e'\(>^-?\·jy

Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Puigcerdà) com a població
«cuyas purísimas aguas comunes o potables, suave clima...