Les conseqüències de la crisi


Banquers = bandits
El paper dels bancs en les crisis del capitalisme és el més significatiu, encara que les crisis són un procés sistemàtic del capitalisme, que es sustenta en la sobreproducció i l’acumulació desigual de capital, els bancs tenen un paper fonamental en el desenvolupament de les crisis.
Per entendre-ho cal saber que la majoria dels diners que tenim tots als nostres comptesbancaris ni tan sols existeix, per tant són números escrits als ordinadors que no estan recolzats per diners reals (monedes i bitllets) que els bancs poden guardar. O sigui que els diners que el banc té en realitat ni tan sols existeixen realment.
Però com es crea aquest diner fictici?
Amb els préstecs. Quan algú va al banc a demanar un préstec per comprar-se una casa (per exemple) el banc lideixa 100.000€, però no li resta del seu dipòsit i li suma al hipotecat, sinó que li tecleja al seu compte bancari la xifra de 100.000€ creant llavors un diner fictici. I així successivament en l’esfera bancària es creen crèdits sense fons. En realitat els bancs només han de que tenir un 2% de diner real, la resta pot ser inventat en forma de crèdits. La creació d’aquest diner fictici la recolzenperquè si el client no pot tornar el crèdit, doncs els bancs es quedarien sense líquid.
La bomba de rellotgeria van ser els préstecs sense solvència és a dir, els diners que els bancs prestaven sense assegurar-se que realment és poguessin tornar, crèdits d’alt risc d’impagament o el que es coneix com hipoteques escombraria. Gent que no tenia recursos per tornar el crèdit però que els bancs licedien sense preocupacions.
I com es que els bancs cedien crèdits sense assegurar-se que podrien ser retornats?
Doncs el negoci financer ja havia fet les seves regles del joc per poder guanyar sempre i despreocupar-se de la resta. La trampa que feien era la següent. Jo creo un crèdit d’alt risc sense assegurar-me que pugui ser retornat. Llavors aquest crèdit el venc a un altre banc, i aquest bancel revèn a un altre i així successivament en l’esfera global. Els venien en concepte d’accions (drets de propietat d’empresa) que comptava tant amb crèdits de baix risc (que segurament serien pagats) o d’alt risc (amb gran risc d’impagament). Per aquest motiu es despreocupaven de que si l’individu podria tornar el crèdit, com el vendrien a un segon banc, i aquest a un tercer, i aixícorrelativament, el negoci ja estava fet i els guanys dels banc eren de mils de milions d’euros.


Com es possible tota aquesta mentida?
A través d’altres mentides. La següent trampa que el sistema va exercir per provocar els seus beneficis i conseqüentment la crisis que tothom vivim són els mecanismes de control o les agències de Rating. Aquestes agències són encarregades de qualificar i avaluar elsriscos de impagament de crèdits. Però la verdadera mentida és que aquestes agències que estan en mans privades, donaven total credibilitat als clients que serien capaços de retornar el crèdit quan en realitat no ho eren. I així el sistema capitalista podria seguir endavant amb el seu lema d’acumulació del capital, sense comptar per res amb el bé de la societat. O sigui que les agències de qualificacióde risc són un element més del sistema perquè pugui funcionar en la seva plenitud.
El següent culpable són els polítics. Que són els responsables de que els bancs hagin pogut tirar endavant amb el seu pla d’acumulació de la riquesa mundial a causa de la desgràcia de la societat. Ells els han deixat actuar de la manera que han actuat, els han deixat desenvolupar les polítiques financeres immoralsi clarament culpables de la immensitat de la crisis.
El desenllaç
Doncs tot arriba quan tots els crèdits de diners ficticis creats necessiten uns diners per pagar-los amb interessos.
On estan aquests diners?
No existeixen.
La gent no pot tornar els crèdits, està massa endeutada, existeix molt més deute que diners, la banca comença a tremolar, es produeixen pèrdues als bancs, es tanca...