Les Constel·Lacions
Páginas: 5 (1205 palabras)
Publicado: 12 de abril de 2012
Les 88 constel·lacions
Són 88 les zones que, en l'actualitat, s'accepten mundialment per dividir tot el cel i van ser definides per la Unió Astronòmica Internacional (IAU) per delimitar amb precisió les diferents regions de l'esfera celeste.
Però el concepte científic actual de Constel·lació difereix del que es tenia anteriorment i del que encara persisteix a nivell popular, avui en dia sónconsiderades pels Astrònoms com àrees fixes al cel limitades per línies que són paral·leles al equador i als meridians del cel, a diferència dels arranjaments o configuracions d'estrelles formant les figures d'animals o objectes com les veien els Babilonis.
Antigament tenien gran importància el dibuix i representació de la constel·lació però les estrelles es distingien amb prou feines de lesmateixes. Posteriorment ha estat al revés: les estrelles es destaquen sobre imatges amb prou feines enteses. L'objectiu era més aviat assenyalar els límits de la constel·lació. És clar que la representació per imatges és només elemental, però ha estat origen i guia dels límits precisos adoptats més tard per la IAU.
L'estat actual que guarden les constel·lacions és el resultat d'un procés dinàmicque es va iniciar potser fa uns16.000 anys a l'antiga regió de Mesopotàmia i que va anar prenent forma al llarg dels segles.
La llista moderna de 88 constel·lacions va ser adoptada el 1922 per la recentment formada Unió Astronòmica Internacional, tot i així no hi havia límits que fossin acceptats per tots els astrònoms i les cartes estel·lars apareixien amb línies de punts dibuixades vagamententre les constel·lacions.
Com ja vam dir aquestes modernes constel·lacions són àrees fixes respecte de les estrelles la qual cosa vol dir que per efecte del moviment de precessió de l'eix de rotació terrestre s'aniran desplaçant gradualment a partir de les línies d'ascensió recta i declinació sobre les quals van ser originalment traçades .
Constel·lacions de primaveraDurant la primavera resulta un plaer treure el cap al cel i observar el firmament estrellat, especialment les nits sense Lluna. Leo, Virgo i Lliura són les constel·lacions que podràs observar en el cel primaveral.
LEO:
És una de les constel·lacions més grans del cel nocturn primaveral. L'estrella més visible de totes és Régulus, coneguda també amb el nom de "cor de lleó". És un estel de colorblanc blavosa. Denébola és la beta del Lleó i es correspon amb la cua de la imatge celeste. És un estel que emet llum blanca a només 40 anys llum de nosaltres.
VIRGO:
De la constel·lació de Virgo destaca la brillant estrella Spica, l'espiga de la Verge. En uns mites aquesta verge és Erígone, filla del rei Icario a qui van donar mort uns pastors. Erígone va partir a la recerca del seupare i, gràcies a la seva gossa "Maira", va acabar per descobrir la tomba del seu pare. Desesperada, la jove es va penjar en un arbre proper. Per castigar aquesta mort, Dionís va enviar un rampell de bogeria a totes les dones de l'Àtica. Pel que fa a Icario, el va col·locar amb la seva filla i la seva fidel gossa en l'espai celeste, metamorfosats en Bover, Verge i una de les estrelles de laCanícula. En altres llegendes Virgo s'associa a Astrea (la justícia) filla de Temis i de Zeus. En l'edat d'or va viure entre els homes, després va pujar al cel i es va convertir en la constel·lació de la Verge.
LLURA:
És una constel·lació poc lluminosa que no té cap estel de la primera magnitud, situada entre Verge al oest i Scorpius al est. Com testifiquen els noms dels estel més brillants erapart de les urpes de Scorpius. En la mitologia clàssica es considerava que era la balança d'Astrea, la deessa verge de la Justícia. La mateixa deessa era representada per una constel·lació veïna: Virgo.
Constel·lacions de tardor
Les constel · lacions zodiacals que es poden observar al vespre durant la tardor són Capricorn, Aquari, Peixos i Àries.
CAPRICORN:
Capricornus...
Són 88 les zones que, en l'actualitat, s'accepten mundialment per dividir tot el cel i van ser definides per la Unió Astronòmica Internacional (IAU) per delimitar amb precisió les diferents regions de l'esfera celeste.
Però el concepte científic actual de Constel·lació difereix del que es tenia anteriorment i del que encara persisteix a nivell popular, avui en dia sónconsiderades pels Astrònoms com àrees fixes al cel limitades per línies que són paral·leles al equador i als meridians del cel, a diferència dels arranjaments o configuracions d'estrelles formant les figures d'animals o objectes com les veien els Babilonis.
Antigament tenien gran importància el dibuix i representació de la constel·lació però les estrelles es distingien amb prou feines de lesmateixes. Posteriorment ha estat al revés: les estrelles es destaquen sobre imatges amb prou feines enteses. L'objectiu era més aviat assenyalar els límits de la constel·lació. És clar que la representació per imatges és només elemental, però ha estat origen i guia dels límits precisos adoptats més tard per la IAU.
L'estat actual que guarden les constel·lacions és el resultat d'un procés dinàmicque es va iniciar potser fa uns16.000 anys a l'antiga regió de Mesopotàmia i que va anar prenent forma al llarg dels segles.
La llista moderna de 88 constel·lacions va ser adoptada el 1922 per la recentment formada Unió Astronòmica Internacional, tot i així no hi havia límits que fossin acceptats per tots els astrònoms i les cartes estel·lars apareixien amb línies de punts dibuixades vagamententre les constel·lacions.
Com ja vam dir aquestes modernes constel·lacions són àrees fixes respecte de les estrelles la qual cosa vol dir que per efecte del moviment de precessió de l'eix de rotació terrestre s'aniran desplaçant gradualment a partir de les línies d'ascensió recta i declinació sobre les quals van ser originalment traçades .
Constel·lacions de primaveraDurant la primavera resulta un plaer treure el cap al cel i observar el firmament estrellat, especialment les nits sense Lluna. Leo, Virgo i Lliura són les constel·lacions que podràs observar en el cel primaveral.
LEO:
És una de les constel·lacions més grans del cel nocturn primaveral. L'estrella més visible de totes és Régulus, coneguda també amb el nom de "cor de lleó". És un estel de colorblanc blavosa. Denébola és la beta del Lleó i es correspon amb la cua de la imatge celeste. És un estel que emet llum blanca a només 40 anys llum de nosaltres.
VIRGO:
De la constel·lació de Virgo destaca la brillant estrella Spica, l'espiga de la Verge. En uns mites aquesta verge és Erígone, filla del rei Icario a qui van donar mort uns pastors. Erígone va partir a la recerca del seupare i, gràcies a la seva gossa "Maira", va acabar per descobrir la tomba del seu pare. Desesperada, la jove es va penjar en un arbre proper. Per castigar aquesta mort, Dionís va enviar un rampell de bogeria a totes les dones de l'Àtica. Pel que fa a Icario, el va col·locar amb la seva filla i la seva fidel gossa en l'espai celeste, metamorfosats en Bover, Verge i una de les estrelles de laCanícula. En altres llegendes Virgo s'associa a Astrea (la justícia) filla de Temis i de Zeus. En l'edat d'or va viure entre els homes, després va pujar al cel i es va convertir en la constel·lació de la Verge.
LLURA:
És una constel·lació poc lluminosa que no té cap estel de la primera magnitud, situada entre Verge al oest i Scorpius al est. Com testifiquen els noms dels estel més brillants erapart de les urpes de Scorpius. En la mitologia clàssica es considerava que era la balança d'Astrea, la deessa verge de la Justícia. La mateixa deessa era representada per una constel·lació veïna: Virgo.
Constel·lacions de tardor
Les constel · lacions zodiacals que es poden observar al vespre durant la tardor són Capricorn, Aquari, Peixos i Àries.
CAPRICORN:
Capricornus...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.