Les dones filòsofes

LES DONES I LA FILOSOFIA
Sempre hi ha hagut pensadores, malgrat que és cert que el nombre n’ha estat més aviat minso. Tanmateix, si es té en compte l’accés limitat a la cultura que van tenir les dones pràcticament fins al segle XX, la quantitat es considerable.
-En l’Antiguitat tenim l’exemple de dones que, tot i que tenien vedada la categoria de ciutadanes de ple dret, van aconseguirdedicar-se a la filosofia, les matemàtiques o la poesia. Ja hi va haver dones entre els pitagòrics i entre els epicurs. El cas més esfereïdor és el d’Hipàtia.
-En l’Edat Mitjana, els monestirs i els convents van ser importants centres de conservació i transmissió cultural. Moltes de les pensadores medievals les trobem en un marc religiós.
-En l’Edat Moderna, algunes dones que van tenir un accés mésfàcil a la cultura es van dedicar a divulgar l’obra i el pensament dels seus coetanis. Aquest període inclou la majoria de dones de la Il·lustració que estaven sota l’ombra dels pensadors.
-Els segles XX i XXI es caracteritzen pel lent però inaturable procés d’equiparació de drets de tots dos sexes. Per aquesta raó no és estrany l’augment considerable de filòsofes d’indubtable prestigi, dedicades adiverses qüestions com ara metafísica: Simone Weil; política i sociologia: Hannah Arendt; els drets de les dones: Simone de Beauvoir...
Hipàtia d'Alexandria o Hipàcia (c. 355 - març del 415) fou una filòsofa neoplatònica natural d'Alexandria a la província romana d'Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l'astronomia. És considerada la primera filòsofa, en part, gràcies a lacontribució substància que va fer per al desenvolupament de la matemàtica. L’educació que li va proporcionar el seu pare li va permetre fer-se un lloc en el centre cultural més prestigiós de la seva època, el Museu d’Alexandria. Fou membre i cap de l'Escola neoplatònica d'Alexandria. Va ser assassinada per negar-se a abandonar les seves idees.
Totes les obres d'Hipàtia s'han perdut i només se'nconeixen els títols per les referències que hi fan altres autors:
Comentari a l'Aritmètica de Diofant d'Alexandria.
Comentari a la Cònica d'Apol·loni de Perge.
Edició del comentari del seu pare Teó a l'Almagest de Ptolemeu i als Elements d'Euclides.
Perfeccionament de l'astrolabi.

Simone Weil (Paris-1909, Anglaterra-1943). Va morir amb només 34 anys. Estudià filosofia a la seva ciutat natal. Vaexercir com professora d'aquesta matèria en diverses poblacions franceses. El seu compromís polític amb el moviment obrer d'esquerres, encara que no va militar mai en cap partit, i el seu interès filosòfic per experimentar el sofriment, el mal en pròpia carn, la van fer abandonar la docència i ingressar com una obrera més en diverses fàbriques. Les duríssimes condicions de treball la van fer cauremalalta als sis mesos. D'aquest període procedeix el seu “Diari de la fàbrica”: una espècie de quadern de vida en el qual Weil apunta, amb tot luxe de detalls, les seves dures experiències. Referent a això escriurà: “l'home més perfecte, el més autènticament humà, és el que al mateix temps és treballador manual i pensador”. Per a Weil, pensament i acció han d'anar units: el treball físic és unavia -més- de coneixement de la realitat. En aquest sentit, compararà la relació del cos humà i l'intel·lecte. Abans d'abandonar la docència, repartia el seu sou de professora amb la gent més necessitada. Per a ella només reservava la quantitat del subsidi d'un desocupat i es negava a fer a l'hivern ús de l'estufa, perquè els obrers tampoc podien escalfar-se. Aquestes i altres fetes similars li vanvaler els àlies de Verge “vermella” o de “núvia de la pobresa”.
Amb la mateixa voluntat d'experimentar in situ el mal i els sofriments del món, es va traslladar a Espanya per a participar en la Guerra Civil: ho va fer en el front d'Aragó, en la Columna Durruti, però la seva estada en la guerra només va durar un mes i mig per culpa d'un desgraciat accident: va ensopegar i es va cremar amb...