Les Filles Que Ningú Vol-

LES FILLES QUE NINGÚ VOL

Alumne: Laura Pérez Ochoa Assignatura: Evolució de les societats Humanes Grup: A Professor: Alfons Jiménez Cortacans Primera pràctica del segon semestre

ÍNDEX Introducció....................................................................................................1Universalisme................................................................................................1 Particularisme................................................................................................1 Etnocentrisme................................................................................................2 Relativisme Cultural......................................................................................2Conclusió.......................................................................................................3 Bibliografia....................................................................................................4

Introducció En aquest documental veiem la problemàtica de la dona dins la societat índia. Entre d'altres aspectes, es centra en l'infanticidi, les dots, els maltractes i la selecció de sexe que actualment s'està duent aterme en aquest país. Tenir una filla és un gran gast econòmic, per la majoria de les famílies molt difícil de portar, en contraposició, tenir un fill assegura la continuïtat de la família i entre d'altres coses, cobreix certs aspectes religiosos, necessaris per aquesta societat. Això fa que les famílies índies optin per tenir un fill, tot i que el seu preu sigui haver d'eliminar la descendènciafemenina. La globalització és un factor que ha agreujat aquest problema, amb els mitjans de comunicació s'han creat noves necessitats, les dots són cada cop més importants i amb l'arribada de les ecografies, s'ha facilitat la selecció sexual, creant una descompensació entre sexes, que actualment dona una carència de 25 milions de dones a l'Índia. Universalisme “Una noia necessita faldilles, bruses isaris, si és un nen en te prou amb un tapall. Miri, això és una nena ara amb unes calçetes ja fa, però que farem quan creixi. Els nostres marits són tots una conya de gossos borratxos que no col·laborant en res per pujar les nenes, que podem ferhi doncs les dones.” Una dona a Mali Palian, un poble a la estat de Tamil Nadu (Índia). La visió d'aquesta dona reflexa una visió general d'un problemafemení. A nivell global, en la gran majoria les cultures,, les dones són les encarregades de portar als infants i de preocupar-se de les seves necessitats. Considero aquesta visió universalista perquè arreu es segueixen les mateixes pautes, d'aquí deriven actualment lleis que promouen a molts països occidentals, la obligació dels homes a pagar una pensió, en cas de separació, fent que no ésdesentenguin de les seves obligacions com a pares i d'altres que defensen la conciliació dels projectes professionals de les mares, amb la vida familiar. “Els mitjans de comunicació exivegen grans quantitats de coses materials que abans no existien, ràdios, televisors, roba de fibres artificials,...La demanda creix i pel que sembla, ells pensen que un dot, és la manera de fer-se realitat aquests desitjos.Miri malgrat tota la nostra filosofia religiosa, que ens hauria d'apartar dels desitjos, aquesta ansietat creix.” Andal Damrohandan, Consell indi de Benestar Infantil. Aquí podem determinar que el factor de la globalització afecta a aquest país i a la seva economia creant noves necessitats. A travès de la publicitat, arriben productes que abans no es necessitaven, és el mateix missatge quel'economia global, ens fa arribar a nosaltres, el consum dona la felicitat. Tot això es tradueix amb una demanda de més dot i amb l'extensió d'aquesta, als segments més pobres de la societat, agreujant la situació de les dones en aquest país, per no tenir en compte les necessitats individuals d'aquesta població. Particularisme “Per a la major part de les famílies, el naixement de la primera filla és...