Les Fonts Històriques I La Seua Clasificació

 Les fonts històriques i la seua clasificació
Les fonts històriques constitueixen la matèria prima de l’Història. Compren tots els documents, testimonis i objectes que ens transmeten una infamaciósignificativa referent als fets que han tingut lloc, especialment en el passat. Dins d'elles, i considerant el valor que també tenen les altres, les fonts escrites són el suport bàsic per a construirla Història.
            L'historiador treballa les fonts històriques (“les interroga i contrasta”) per a obtindre d'elles la major informació possible. Així mateix ha d'atendre a la seua varietat,realitzant una adequada selecció de les mateixes. En sentit general, les fonts històriques són de dos tipus: primàries i secundàries.

 
 


Fonts primàries. Són les que s'han elaborat pràcticamentalhora que els esdeveniments que volem conéixer. Arriben a nosaltres sense ser transformades per cap persona; és a dir, tal com van ser fetes en el seu moment, sense ser sotmeses a cap modificacióposterior.
Fonts secundàries. Es denominen també historiogràfiques. Són les que s'elaboren a partir de les fonts primàries: llibres, articles...
           
 La utilització de les fonts.Metodologia.
           Per a la confecció del coneixement històric, les fonts que utilitza l'historiador han de ser analitzades, valorades i interpretades, seguint una metodologia coherent. A més,l'historiador ha de tindre en compte les fonts en el seu moment històric i en relació amb les circumstàncies en què sorgix o s'elaboren. Han de ser sotmeses a una crítica objectiva per a conéixer els elementsque les componen i comprovar la seua veracitat. Per a això l'historiador utilitza un mètode, que consistix essencialment a formular preguntes sobre el seu contingut, a partir d'hipòtesis de treballque volem contrastar; l'objectiu d'este procés és la construcció de la Història.

Exemples
PRIMÀRIA, ESCRITA, DOCUMENT PÚBLIC: dirigit a una col·lectivitat ampla: lleis, constitucions, discursos......