Les Històries Naturals

Les històries naturals
SOBRE L'AUTOR
Joan Perucho i Gutiérrez es llicencià en dret. A la universitat col·laborà a “Alerta” i “Estilo”. Sota l'influx de Palau-Fabre escriví en català i fou redactor d'”Ariel”. Després ha estat crític d'art a “Destino” i col·laborador de “La Vanguardia”, d'”Insula”, etc. Com a poeta ha publicatSota la sang (1947), Aurora per vosaltres (1951), El mèdium (1954), Elpaís de les meravelles (1956). Influït pel superrealisme i per la plàstica de Tàpies i de Ponç, amb connotacions simbolistes, ha evolucioat cap a una poesia més nua i esquemàtica. Les seves novel·les Llibre de cavalleries (1947) i Les històries naturals (1960) pertanyen al realismen màgic: collage de la història i la literatura. El mateix to fantàstic tenen les narracions Roses, diables isomriures (1965), Aparicions i fantasmes (1968) i Historietes apòcrifes (1974). A part obres en castellà semblants, ha publicat, entre d'altres, Joan Miró i Catalunya (1970). És membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1976).
La seva poesia fou aplegada en Obra poètica (1979). Els seus reculls narratius -Monstruari fantàstic (1976), Els balnearis (1976), Botànica oculta (1980) i Museu d'ombres (1981)-tenen un to misteriós proper al realisme meravellós o fantàstic. El mateix s'esdevé en les seves novel·les, mixtificacions d'un món quotidià i real amb un altre de màgic i misteriós, com en Les aventures del cavaller Kosmas (1981), premi Ramon Llull 1981 i premi Joan Creixells 1982, o en Discursos de l'Aquitània i altres refinades perversitats (1982). La major part de la seva narrativa ha estattraduïda al castellà.
Els darrers anys ha publicat els llibres de poesia Quadern d'Albinyana (1984), Itineraris d'Orient (1986) i La Medusa (1988), les novel·les Pamela (1983) i La guerra de la Cotxinxina (1986), reculls d'articles com ara Els miralls (1986), i llibres d'assaig com Les delícies de l'oci (1984), Teoria de Catalunya (1985) i Una semàntica visual(1986).
La seva obra novel·lística hacontinuat amb Els emperadors d'Abissínia (1989). Més nombrosa ha estat la seva obra assagística, la qual, sovint, neix d'aplegar les nom,broses col·laboracions de temàtica diversa que publica la premsa: El basilisc (1989), Cultura i imatge (1991) i Els fantasmes a la calaixera (1991). Ha publicat també el recullpoètic Cendres & diamants (1991). El 1985 començà la publicació de l'obra completa.Darrerament ha publicat les memòries Els jardins de la malenconia (1992) i el llibre de poemes Els jardins botànics(1996). El 1991 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
Molt darrerament s'han traduït al xinès algunes de les seves obres narratives.
FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE
Autor: Joan Perucho.
Títol: “Les històries naturals”.
Primera edició: 1960.
Any i número de la meva edició: quinzena edició,maig de 1996.
ARGUMENT
A principis del segle XIX, a Barcelona, hi viu Antoni de Montpalau, un científic naturalista. És atacat per un home en un bar de Gràcia i per un toro als carrers de Barcelona. Pocs dies després és convocat pel marquès de Gralla. Aquest li explica, juntament amb altres científics, el misteriós cas del poble de Pratdip, on la gent afirma que s'amaga un vampir. Montpalau,juntament amb el seu parent Isidre Novau i Amadeu., el cotxer, viatgen cap al petit poble per investigar els fets. Allà, els esperen la baronessa d'Urpí, germana del marquès de Gralla, i la seva filla Agnès. Al cap de pocs dies, apareixen mortes diverses persones del poble, sense sang. Montpalau i Novau descobreixen que al poble hi habita el dip, un tipus de vampir que té la capacitat detransformar-se en molts animals. Aquest personatge, el nom del qual és Onofre de Dip, no és ningú més que un ambaixador del rei En Jaume que, set-cents anys abans, va fer un viatge als Càrpats i allà va ésser convertit en vampir per la duquessa de Meczyr.
El naturalista descobreix l'amagatall del malèfic ésser, hi posa alls i hi fa un encanteri, de manera que aquest ja no pot tornar més al poble. La gent...