les lleis de mendel

LES LLEIS DE MENDEL
Gregor Mendel
Gregor Mendel fou un monjo austríac que va donar per primer cop una
explicació científica de l’herència de les característiques dels organismes.
Malgrat que publicà els seus treballs l’any 1866, en la revista de la Societat
Naturista de Brno, aquests no foren coneguts per la comunitat científica fins al
1900, en ser redescoberts simultàniament per trescientífics.

El seu èxit es fonamentà en aquests punts:
• Treballar amb pesoleres (Pisum sativum), la qual cosa li permeté d’obtenir
una generació anual i una descendència nombrosa.
• Observar caràcters qualitatius, sense formes intermèdies entre les diferents
manifestacions. D’aquesta manera, en estudiar, per exemple, la forma de la
llavor, obtenia plantes que feien llavors clarament llises o rugoses,sense
formes intermèdies i, per tant, fàcilment classificables. Això li facilità el
seguiment dels caràcters estudiats. En va estudiar set: color de les llavors,
forma de les llavors, color de les flors, posició de les flors, forma de les beines
(estructura que conté les llavors), llargària de la tija i color de les beines.
• Fixar-se únicament en determinats caràcters i no perdre’s en el seguiment
del’herència de molts caràcters alhora.
• Utilització de races pures, és a dir, varietats en què els caràcters en estudi
s’hagin manifestat sempre de la mateixa manera des de fa moltes generacions
.
• Anàlisi matemàtica dels resultats obtinguts.

1

A partir dels experiments realitzats, Mendel formulà tres lleis que donaren per
primera vegada una explicació científica a l’herència dels caràcters.Per això
hom el considera el fundador de la genètica, la branca de la biologia que
estudia els fenòmens de l’herència.

Primera llei de Mendel
Mendel va anar encreuant durant moltes generacions pesoleres que produïen
sempre llavors llises i per altra banda pesoleres que sempre produïen llavors
rugoses. Fent això va aconseguir crear el que s’anomenen dues races pures
(homozigots) per aquestcaràcter.
Després va encreuar aquestes races pures, és a dir, va encreuar les pesoleres
que produïen llavors llises amb les que produïen llavors rugoses. El resultat va
ser que les pesoleres formades en aquests encreuaments produïen totes
llavors llises, és a dir, totes eren iguals a un dels dos progenitors. Les plantes
obtingudes en aquests encreuaments les va anomenar primera generació filial
F1.

2Generació P
Generació F1

llavors llises X llavors rugoses
llavors llises

A partir d’aquí va formular el què es coneix com la primera llei de Mendel o la
llei de la uniformitat de la primera generació:
Si encreuem dues races pures per a un caràcter s’obté una primera
generació filial que és homogènia (tots els individus són iguals).

La primera llei de Mendel amb els coneixements que tenim avui endia
s’interpreta de la forma següent:
Per al caràcter que estem observant hi ha dos al·lels. L’al·lel R, que determina
llavors llises, i l’al·lel r que determina llavors rugoses.
El fet de treballar amb individus de raça pura per aquest caràcter (o
homozigots), ens trobem amb individus que tenen el genotip RR, que fan les
llavors llises i individus rr que fan les llavors rugoses.
En produir-se lameiosi, les primeres plantes formen totes gàmetes que
contenen l’al·lel R. Les plantes que feien les llavors rugoses formen totes
gàmetes amb l’al·lel r (recorda que els gàmetes contenen només un
cromosoma de cada parella de cromosomes homòlegs).
Quan es produeix la fecundació s’ajunten els dos gàmetes. Es combina un al·lel
provinent de cada un dels descendents i per tant tots els descendentstindran el
genotip Rr. Com que l’al·lel R és dominant i l’al·lel r és recessiu, totes les
plantes tindran el fenotip llavors llises.

3

Segona llei de Mendel
En un experiment posterior, Mendel va encreuar les plantes obtingudes en el
primer experiment entre si (recordem que són heterozigotes).
Aquestes
plantes eren heterozigotes per al caràcter que estem estudiant. La
descendència d’aquest...