Les lluites de gladiadors
En primer lloc,aquestes cerimònies no eren només una forma de divertir-se, també eren utilitzades com a una forta eina política perquè permetia obtindre molts vots en temps d’elecció, i també per distreure a laciutat i evitar així els motins. D’aquí el fet de que es crees la coneguda frase “Panem et circenses” ( Pa i Circ), aquesta es una crítica a les pràctiques dels governs que per ocultar fets controvertits osimplement tindre content el poble, donaven pa de mala qualitat i organitzaven espectacles com seria la lluita de gladiadors.
Presoners de guerra i criminals condemnats a morir eren elsprotagonistes d'aquestes lluites, encara que la majoria eren esclaus llogats o comprats per les escoles de gladiadors. No obstant això, també hi havia homes lliures que s'especialitzaven en la lluita i esllogaven com gladiadors. Existien molts tipus de gladiadors, segons les armes i proteccions que usaven, i gairebé mai lluitaven dos gladiadors del permís tipus. Tracis, gals, samnites o reciaris eren algunsdels gladiadors que s'enfrontaven.
Ara anem més en profunditat de com transcorrien aquestos espectacles:
El dia de la festa els gladiadors es dirigien a l’amfiteatre luxosament vestits. Un cop a lasorra efectuaven un simulacre amb armes de fusta o sense punta (arma il·lusòria) que venia a ser una preparació per a la lluita. Per donar el senyal de començament del combat es tocava una banya.Llavors, els planistes escollien als gladiadors que havien d'actuar i delimitaven l'espai del combat a la sorra marcant-lo amb un bastó. En arribar els gladiadors al moment final del triomf preguntaven...
Regístrate para leer el documento completo.