LES PLAQUES TECTÒNIQUES I ELS SEUS MOVIMENTS

TREBALL BIOLOGIA
LES PLAQUES TECTÒNIQUES I ELS SEUS MOVIMENTS



Treball de Biologia
Estructura i dinàmica de la Terra
ÍNDEX
Portada……………………………………………………………………………………….1
Índex…………………………………………………………………………………………..2
10 La tectónica de plaques……………………………………………………....3-4
11 Plaques litosfèriques……………………………………………………….…..4-6
12 Processos geològics a les vores de les capes………………………..6-8Bibliografia………………………………………………………………………………….9
















10 La tectónica de plaques
La tectónica de plaques va ser una teoría confirmada l’any 1968 on s’hi explicava la dinámica dels pocesos gelògics al nostre planeta.
la tectònica de plaques fa referència a la litosfera, que és arrossegada pel moviment convectiu del mantell que hi ha a sota.
La teoría de la deriva delsconitnents va ser introduida per Alfred Wegener, el 1912. La qual donava unes primeres explicacions sobre el mecanisme del moviment dels continents i la força que els impulsa: els continents es mouen els uns respecte dels altres

Aquesta teoría no va ser completament refutada fins a l’aparició de la tectónica de plaques als anys 60.
Aquí tenim la diferencia de resultats de ccada una de les teories:El 1914 Joseph Barrell va suggerir l'existència de l'astenosfera ( zona de velocitat reduïda ) Atribuint-ne la causa dels moviements de la litosfera, quan als 90 es va demostrar que era una capa A una profunditat d’entre 50 i 200Km, que presenta el mantell en la qual les ones sísmiques es propaguen molt a poc a poc. És tracta d’una zona on els materials es troben en estat fluid i on existeixenimportants corrents de convecció, la qual cosa provoca el moviment de tota la massa situada a sobre, que rep el nom de litosfera i que engloba l’escorça i una part del mantell superior.
Actualment podem afirmar que la convecció en el mantell és la causant del moviment de les plaques litosfèriques.
Investigacions gràcies a la tect+onica de plaques:
Pla de Benioff.- són zones de l'escorçaterrestre alineades paral·lelament a les fosses oceàniques. Són plans inclinats de 40º a 60º. En aquestes zones acostuma a produir-se una forta activitat sísmica i vulcanisme associat.
Els trobem a les vores convergents entre plaques o zones de subducció, és a dir, zones on una placa oceànica subdueix sota una continental i així es destrueix la litosfera. En subduir la litosfera oceànica aquesta formael pla inclinat, que és el pla de Benioff, i el fregament que aquest produeix amb els materials de l'altra litosfera genera forts sismes, que arribin fins als 700 km de profunditat. Els sismes que els caracteritzen no són més que l'expressió de la deformació que pateix la litosfera quan subdueix.
Per això el seu descobriment va ser degut a la detectació de que el focus sísmic dels terratrèmols erade menys intensitat a la bora del mar, i més profund i agressiu segons s’endinsava en el continent.
11 Les plaques litosfèriques
Una placa tectònica o litosfèrica és una de les parts mòbils que formen la segona capa més superficial de la Terra (la litosfera). Aquestes plaques formen un mosaic en forma de trencaclosques i estan en moviment continu a causa dels corrents convectius del mantellsuperior. Les plaques litosfèriques suren damunt d'una capa pastosa anomenada astenosfera que s'estén fins una profunditat de 250 quilòmetres. A les dorsals oceàniques, que són zones de fractura de la litosfera, el mantell sublitosfèric està pràcticament a la superfície.
Podem trobar dos tipus de litosfera:
LITOSFERA OCEÀNICA:
Té entre 0 i 100 km de gruix. El 90% de la seva composició són roquesbasàltiques, i la resta de roques metamòrfiques pobres en quars. Com ques el basalt és forç dens lalitosfera oceànica es pot enfonsar en el mantell. Es desplaça activament ja que forma part dels corrents de convecció del mantell.

LITOSFERA CONTINENTAL: Fins als 300 km de gruix. Més del 85% està format de roques granítiques, roques volcàniques riques en Quarç i roques sedimentàries. Té poca...