Les Preposicions

LES PREPOSICIONS
Les preposicions fan el paper d’enllaç entre un SN i el nom o entre un complement
verbal i el verb. Es divideixen en 3 grups:
 Preposicions febles o àtones
 Preposicions fortes o tòniques
 Preposicions habilitades
 Locucions prepositives
Preposicions febles: una síl·laba (a, de, en...)
Preposicions fortes: més d’una síl·laba o distingim en 2 grups: simple (sense,entre,
malgrat...) i compostes (cap a, fins a, des de...) (les dues són paraules)
Preposicions habilitades: per crear paraules noves. Són adverbis que poden funcionar
com a preposicions (damunt, darrere, dins...)
Locucions prepositives: conjunt de paraules que equival a una preposició. (a causa de,
excepció de, a favor de, a fi de, per tal de, a força de, a còpia de, a partir de, a través de,
alcostat de, al peu de, en comptes de, en lloc de...)
Qüestions puntuals
CD
El CD habitualment no té preposició.
Casos de CD que poden portar la preposició “a”
 Quan el CD és un pronom personal fort.
Ex. He vist a ells al mercat.
 Davant dels pronoms: (tots, totes, ningú, tothom...) (opcional si vols posar)
Ex: He vist a tothom.
 Oracions recíproques (tots es reben l’acció) parehonggumagawa!
Ex: Es miraven l’un a l’altre.
 Construccions ambigües
Ex. T’estimava molt; pot ser més que al seu fill
A, EN I EL CCL
En la majoria dels casos, tots 3 són iguals.
 Si utilitzem moviments o direcció: (arribar, desar, treballar, s’utilitzen la
preposició “a”.
 Si es un verb de situació, presència o repòs: (dormir, viure, trobar-se,
romandre...), llavors la preposició és “en”.
Davant d’un topònim, sempre “a”.
 Davant d’un article definit, és preferible la preposició “a”.
 Davant qualsevol determinant que començi per vocal, preposició “en”. Ex:
treballa en un banc.
 Quan els complements no són pròpiaments llocs físics sinó que tenen un sentit
figurat, utilitzarem “a” o “en” indistincament.
Ex: He vist el teu anunci en el diari.
He vist el teu anunci al diari.Són iguals de correctes.

CCT
Fem servir “per”, per dates concretes. (Mes, Nadal, festes, dia...)
CN
Com vulguem expressar orígen, contingut, matèria, tipus, procedència, etc, de persones
i coses i alhora fer la funció de CN utilitzarem sempre la preposició “de”.
Ex. Camisa de quadres, olor de llimona, olla de pressió, gust de xocolata
CAIGUDA I CANVI DE PREPOSICIÓ
Les preposicions “en”i “amb” canvien davant d’un infinitiu per “de” o “a” o totes les
preposicions febles cauen davant la conjunció “que”.
ORIGINAL
A
DE
AMB
EN

+

SN

CANVI
A
DE

+

INFINITIU

COM/COM A
“Com” sense la “a” introdueix una comparació i commuta per “igual que”, “com si fos”,
“de la mateixa manera que”.
Ex. Blanca com la neu.
“Com a” introdueix una aposició o explicació i commutaper “en qualitat de”, “en quan
es”.
Ex. Ell hi fou convidat com a president.
La diferència entre els dos frases:
Ex. S’estimaven com germans. ----- Comparant
S’estimaven com a germans. -------- S’estimen amb qualitat de germans
CONSTRUCCIONS INCORRECTES:
En quant a
S’escriuen “quant a”, “pel que fa a”
Arrel de
Són incorrectes. S’escriuen amb “arran de”
Degut a
S’escriuen amb !a causade”, “per culpa de”, “gràcies a”
No obstant
Sempre ha d’anar amb un element que complementi si el utilitzem com a locució
preposicional. No pot anar sol.
Ex. No obstant l’impediment es va poder casar.
Sempre ha d’anar acompanyada amb “això”, sigui davant o darrere si el utilitzen com a
locució conjuntiva.

Per/Per a
Per + SN = causa, motiu
Per a + SN = finalitat
Ex. He fet un pastís pertu. (Perquè has estat el motiu. Perquè ho volies. Perquè has
demanat.)
He fet un pastís per a tu. (Perquè rebràs.)
Sempre fem servir el “per” davant d’un infinitiu
Per + Infinitiu
Entre (res, alguna cosa, quelcom) i un infinitiu
Posa sempre la preposició “a”. Mai un conjunció “que”.
Ex. No tinc res a fer.
Per referir-nos al mitjà de locomoció amb el qual algú es desplaça el català admet...