les propietats textuals

Les propietats textuals

1. L'adequació

L'adequació és el coneixement i el domini de la diversitat lingüística per la qual adaptam els textos segons les diverses variacions que presenta la llengua: la geografia, el grup social, la història, la situació i la interrelació de l'emissor i del receptor, el canal de comunicació, etc.

Cal parar l'atenció en la diversitat de registres (formals,col·loquials, especialitzats, etc.) de dialectes (varietats geogràfiques de la llengua).

En avaluar l'adequació del text (oral o escrit):
a. Cal observar si manté el mateix grau d'especificitat i de formalitat en tot el text.
b. Cal mantenir el mateix tractament personal en tot el text. Cal fixar-se en les variacions de tu, vostè, vós.
c. Cal analitzar si el text segueix l'objectiucomunicatiu per al qual ha estat construït. Han de destriar-s'hi fàcilment les parts i l'estructura que el configuren.

Quan planificam un text, abans de redactar-lo, hem de plantejar-nos les qüestions següents:
a. A qui vull escriure? Grau de formalitat, fórmules de tractament, gènere, varietat dialectal, registre lingüístic, etc.
b. Sobre què vull escriure? Temes, motius, missatge, situaciócomunicativa, etc.
c. Per a què vull escriure? Objectius comunicatius, funcionalitat del text, etc.
d. Com ho vull escriure? Estructura, esquema, extensió, difusió del text, etc.

Una noia que ha anat a la platja amb el seu germà fa molta estona que pren el sol de bocaterrosa, damunt la seva tovallola de bany. El seu germà li diu:
–Nina, si no canvies de posició quedaràs amb l'esquena més vermella queun llagostí! Aniria bé que et girassis i que et posassis una estoneta en decúbit supí.

Un al·lot que fa la carrera de biologia s'enfronta a un examen. En una pantalla, el professor va projectant diapositives de diversos animals que els alumnes han de descriure adequadament en el full preparat per fer la prova escrita. En una de les respostes el noi deixa anotat aquest text: "És una serpota deldimoni, lletja com una mala cosa. La que va temptar Eva al Paradís segur que era com aquesta."

2. La coherència

La coherència és la propietat que fa possible la comprensió global del text, això és, del tema i dels continguts tractats. D'aquesta manera, la selecció de la informació i la seva estructuració al llarg del text són bàsiques perquè l'escrit sigui intel·ligible.

Per millorar lacoherència d'un text escrit, tindrem en compte els aspectes següents:
a. Plantejament inicial de l'escrit (triar el tema i l'estructura pertinent del text).
b. Origen i recollida de la informació (fer una pluja d'idees, documentar-se, prendre apunts, fer un esquema, etc.).
c. Selecció de la informació (seleccionar, ordenar i agrupar les idees).
d. Progressió de la informació (fer unaprogressió lineal, de tema constant de temes derivats).

Hi ha quatre regles que són les que marquen la coherència d'un text:
1. Regla de repetició: les frases s'han d'encadenar prenent com a suport la repetició d'uns elements de base en el text.
2. Regla de progressió: el desenvolupament d'un text s'ha de fer aportant de manera constant nova informació.
3. Regla de no contradicció: no es pot introduircap element semàntic que contradigui un contingut establert anteriorment.
4. Regla de relació: els fets que figuren en el text han de guardar una relació amb el món real o imaginari representat.

M'agrada el raïm. Avui la dependenta estava engripada. Les campanadas de Cap d'Any, un rotllo, tu! Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te'n llepes els dits. Sempre igual: quancompr raïm, la Núria no vol postres. Raïm: fruita comestible de la vinya (Vitis vinicola), formada per baies sucoses més o menys rodones, pedicel·lades. La mataria, la Núria, amb les seves manies! Raïm blanc: vi blanc. Pel Cap d'Any vinent, olives farcides.

3. La cohesió

És la característica interna que uneix, solda, relaciona cada part d'un text determinat. Hi ha diversos recursos per...