Les Quatre Gran Cròniques










Les Quatre Grans
Cròniques.























Lovepreet Kaur
Cristina Galmés Campins
1r batxiller A
Assignatura:Català
Joan Manuel Pérez i Pinya


1. LA HISTORIOGRAFIA ANTERIOR A LES CRÒNIQUES 3
1.1.Textos historiogràfics en llatí 31.2.Textos historiogràfics en català 3
2. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES 4
2.1. El Llibre dels fets de Jaume I 4
2.1.1. Estructura 4
2.1.2. Característiques 4
2.2. La crònica de Bernat Desclot 4
2.2.1. Estructura 4
2.2.2. Característiques 4
2.2.3 Conclusió 4
2.3. La crònica de Ramon Muntaner 5
2.3.1. Estructura5
2.3.2. Característiques 6
2.3.3.Conclusions 6
2.4. La crònica de Pere el Cerimoniós 7
2.4.1. Estructura 7
2.4.2. Característiques 8
3. ASPECTES COMUNS ENTRE LES CRÒNIQUES 9
4. CONCLUSIONS 9
























1.La historiografia anterior a les quatre grans cròniques.

1.1. Textos historiogràfics en llatíLes mostres més antigues que posseïm d’historiografia catalana són la traducció de dues obres llatines: Els Gesta comtium barcinonensium et regum Aragoniae i el De rebus hispanie.
La Gesta comitum barcinonensium és la crònica més important que sortí del monestir de Ripoll.Tracta dels fets històrics de Catalunya des dels orígens fins a l’any 1209.Fou considerada com la crònica oficial delperíode dels comtes de Barcelona.És la més verídica i digna de fe,redactada per a ser un fidel registre dels fets memorables. Va introduir allò que serà característic de tota la historiografia catalana:l’amor al país.


1.2. Textos historiogràfics en català

La majoria dels estudiosos coincideixen a suposar que al costat de les cròniques llatines de caràcter erudit i destinades a ser llegides,existeixen a Catalunya una altra mena de cròniques de tipus popular,amb els recursos propis per a ser memoritzades i recitades.
A mitjan segle XII encara abunden els poetes lírics i satírics nascuts a Catalunya -els trobadors- i els escriptors catalans destres en la narrativa - com Ramon Vidal de Besalú-, i són nombrosos els joglars catalans d’aquell temps. Hi havia, doncs, gust popular per lesnarracions èpiques, demostrat per la difusió de temes francesos i provençals, bons poetes capaços de compondre narracions de to elevat, nombrosos joglars per a divulgar-se d’elements llegendaris i d’esdevenir cançons de gesta.



2. Les quatre grans cròniques

2.1. El llibre dels fets de Jaume I

2.1.1. Estructura

La Crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes mésimportants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València).
La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort. Algú proposat per ell en féu el pròleg i epíleg: tant per la seva erudició com per la seva perfecció estilística aquest pròleg degué ser fet per algú diferent , de cultura superior, i un cop el rei ja era mort.
El conqueridor fou explícit a l’hora d’expressar lafinalitat de les seves “memòries”:”E per tal que los hòmes coneguessen ,quan hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós hauríem fet e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món…”
Traduïda al llatí per Pere Marsili.
2.1.2. Característiques

La llengua és viva, senzilla i plena l'expressivitat, la qual cosa subratlla la individualitat dels personatges. Encara que hi trobam elementsrealistes en la descripció dels estats d’ànim o de la salut del rei, hi predomina el medievalisme, que es mostra en l’actitud heroica dels personatges.Com a relat autobiogràfic empra el nós majestàtic, fórmula amb què el rei es refereix a si mateix.



2.2. La crònica de Bernat Desclot

2.2.1.Estructura

Relata els esdeveniments del regnat de Jaume I, especialment la conquesta de Mallorca, i ,...