Les set meravelles del món

LES SET MERAVELLES DEL MÓN
Les set meravelles del món són construccions antigues que es varen erigir entre l’any 2250 i el 283 aC. Totes estan situades al voltant de l’est de la conca mediterrània.
La llista de les meravelles del món la va escriure l’arquitecte grec Filó de Bizanci, que va viure al segle III aC. Dos segles després d’ell, el poeta grec Antipater de Sidó l’hauria modificadasubstituint les muralles de Babilònia pel far d’Alexandria.
Les set meravelles del món antic són :
* LA GRAN PIRÀMIDE DE KHEOPS
* ELS JARDINS PENJANTS DE BABILÒNIA
* EL TEMPLE D’ ÀRTEMIS
* EL MAUSOLEU D’ HALICARNÀS
* L’ESTÀTUA DE ZEUS
* EL COLÓS DE RODES
* EL FAR D’ALEXANDRIA

* La gran piràmide de Kheops

És la més antiga de les Set meravelles de l’antiguitat. Esva erigir pels volts de l’any 2250 aC. Durant 4000 anys va ser el monument més alt del món. Aproximadament 4500 anys després de la seva construcció, segueix impressionant de la mateixa manera. Amb 146 m d’alçada i 230,50m d’amplada, aquesta tomba es va erigir per a Kheops, el faraó que va regnar entre el 2551 i el 2528 aC, només va regnar 23 anys.
El més impressionant és que no laconstrueixen els esclaus, sinó els picapedres i els camperols. Treballaven durant les crescudes del Nil, quan els camps no es podien cultivar. El faraó els allotja en un poble reservat per a ells. Es creu que entre 20.000 i 30.000 obrers hi van treballar al llarg de 20 anys.
Els picapedrers egipcis disposaven de poc material: tisores de coure i martells de pedra. Per extreure els blocs, es pensa queexcavaven forats dins dels quals enfonsaven trossos de fusta. Els regaven abundantment per inflar-los. D’aquesta manera, la roca es trenca i els blocs se separen. A la pedrera, amb l’ajuda de regles, escaires i fils de plom, els obrers tallen aquests blocs amb una precisió tan gran que s’ajusten perfectament els uns als altres.
Però, encara no està resolt l’enigma de com van hissar les pedres.EL MISTERI DE LA GRAN PIRAMIE DE KHEOPS

Els egipcis no coneixien les politges ni les grues, per tant, havien de tirar dels blocs. Plantegem dues teories:

1ra teoria: a través d’una rampa anaven col·locant els blocs de pedra.

2a teoria: s’anaven col·locant a través d’un passadís intern.

* Els jardins penjants de Babilònia:

Estaven situats l’actual Iraq. La llegenda diu ques’hauria construït pels voltants del s. VI aC. Tanmateix, els historiadors dubten de la seva existència.
De totes les ciutats de l’antiguitat, Babilònia és sens dubte la que ha fet somniar més. A partir de l’any 60 aC la ciutat estava envoltada de grans muralles on s’obrien magnífiques portes, com la porta d’Ishtar, de 12 m. d’alçada, recoberta de rajoles envernissades i decorada amb uns 600dracs i toros. El rei Nabucodonosor II va fer construir uns jardins que s’eleven a cinc pisos de terrasses que arriben als 25 m d’alçada, d’on els ve el nom de jardins penjants. Va ser un regal per a la reina Amitis, que s’avorria en aquell desert que rodejava Babilònia. Els jardins li recordaven les muntanyes on va néixer, a l'actual Iran.
Cada terrassa va ser construïda amb maons. Abans de seromplertes de terra, les seves parets es van arrebossar amb una capa de canyes barrejades amb asfalt. A sobre es posaven dues fileres de maons recobertes amb una capa de plom. Així, l’aigua no s’infiltrava i la terra es mantenia humida més temps.
L’aigua, que rajava des de les terrasses més altes, i que queia en fonts i en cascades, provenia de l’Eufrates, el riu que travessava Babilònia. Esconduïa amb canals i s’elevava fins al cim dels jardins. Es pensa que varen utilitzar dues tècniques:

* Treure l’aigua amb cubells hissats amb cordes, una feinada
* O, canalitzar amb cargols sense fi accionats a mà.

Els jardins penjants de Babilònia fan somniar des de l’antiguitat. Però, fins ara, les excavacions arqueològiques no han trobat el més mínim senyal de la seva existència a...