Les Termes Romanes i Els Balnearis d'Avui Dia

INTRODUCCIÓ

El títol del nostre treball és: les termes romanes i els balnearis de la Selva.
Hem triat el tema de les termes perquè vam veure l’exemple en el dossier i vam trobar que era interessant ja que teníem fàcil accés a la informació per la proximitat de les termes de Caldes.
El nostre treball consta de dues parts: les termes romanes i els balnearis d’avui dia de la nostra comarca.Explicarem com eren les termes romanes, les de Caldes. De Caldes de Malavella treballarem el balneari Vichy Catalan.
De Santa Coloma de Farners treballarem el Magma i el balneari termes d’Orion.
Amb aquest treball volem conèixer més els balnearis d’ara i com eren abans.











LES TERMES ROMANES
Les termes eren edificis públics amb prestacions que avui en diríemhigienicosanitàries. Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma, és a dir, constituïen un lloc d'oci i de sociabilització per a la societat romana, bàsicament, patrícia.
En un principi les termes van ser construïdes i gestionades per empreses privades o per ciutadans rics.
Les termes més grans, com lesconstruïdes pels emperadors, rebien el nom de thermae i ultrapassaven la simple funció de banys, atès que, a més de multiplicar les banyeres i duplicar les palestres i les sales menors, incloïen porxos i jardins per passejar, biblioteques, fonts monumentals, restaurants, auditoris per a concerts o espectacles... En aquestes grans termes d'època imperial tots els ciutadans podien gaudir d'un luxe altramentinaccessible a la majoria.
Així doncs, els banys públics, més enllà de les seves funcions higièniques, també s'hi practicava esport, es tenia cura de l'estètica personal i servien de centres socials o culturals on la gent es trobava amb amics i coneguts. L'atracció exercida per les termes feia que els carrers del voltant fossin plens de botigues (tabernae) que oferien les seves mercaderies alsclients dels banys.
De tota manera el sistema termal no es limitava als banys públics, sinó que les cases particulars més luxoses a la ciutat o al camp solien tenir també termes privades, anomenades balneum.
A hores d’ara el balnearis també són públics i també hi ha saunes piscines, etc. Però tot més modernitzat. En canvi, abans les cases luxoses podien tenir termes a casa seva, però ara nos’acostuma a veure-ho.

(Annexos pàg. 1 foto 1 i 2)





ORIGEN
Les termes (balnea) van esdevenir una institució fonamental en la societat romana, sobretot en època imperial. Tanmateix el seu origen, es remunta al món grec.
Les primeres termes van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d'aigua calenta o dotades de particulars dots curatius; precisament el nom de thermaederiva del grec que vol dir 'calent', ja que a l'antiga Grècia ja hi havia construccions senzilles per prendre banys terapèutics.
Amb el pas del temps, els romans van continuar amb aquesta tradició d'establiments balnearis entorn de fonts medicinals: d'aquesta mena, als Països Catalans en trobem exemples com les termes de Caldes de Malavella (l'antiga Aquis Voconis) i Caldes de Montbui (AquaeCalidae). Però havia de ser sobretot durant l'Imperi quan les termes s'acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d'aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d'escalfament de l'aigua i de l'ús d'aqüeductes que abastien les termes de les grans quantitats d'aigua que necessitaven.
De termes n'hi havia dedues menes, una de més senzilla destinada a la plebs i una altra de més luxosa per als patricis, que eren monumentals i constituïen petites ciutats dins la ciutat.

ANEM A LES TERMES
La majoria de la gent acostumava a anar a les termes a mitja tarda amb la intenció de relaxar-se després de la feina o de les obligacions que l'ocupaven durant el dia. El preu de l'entrada era prou baix...