Les termes

Les termes, que en llatí es diuen balnea, van ser uns edificis públics bàsics i imprescindibles en l’època imperial. Encara que els seus orígens van ser en el món grec, els romans els hi van donarmes importància i les van fer mes grans. Eren llocs d’oci. Ara mateix, les termes les podríem comparar amb els balnearis o les saunes.

Les primeres termes van néixer en llocs on era possibleaprofitar les fonts naturals d'aigua calenta o dotades de particulars dots curatius.
A les termes s’alternaven banys calents i banys freds, ja que els metges grecs i romans ho aconsellaven per tenir unabona salut.

Les primeres termes van ser construïdes per les empreses privades i pels ciutadans rics. Els banys públics dels grecs, apart de les funcions higièniques, també hi feien esport, i serviende centres socials o culturals on la gent es trobava amb amics i coneguts.
Després ja les van edificar els emperadors que governaven la ciutat. Una de les termes més grans que van fer van ser lesde Dioclecià, que podien acollir fins a tres mil persones en un dia.

Tot i que les termes estaven ofertes des de mig matí, la majoria de gent acostumava a anar a les termes a mitja tarda amb laintenció de relaxar-se després d’un dia dur a la feina. El preu de l’entrada era baix perquè els més pobres poguessin disfrutar d’aquest servei. Les termes, així doncs, acollien gent de qualsevol classesocial i d’ambdós sexes. Algunes termes estaven distribuïdes en dos parts, una per a homes i una altra per a dones. D’altres admitien el bany mixt tot i la mala reputació que això donava alsestabliments. Emperadors com Hadrià o Marc Haureli van intentar imposar-hi un horari on les dones hi anessin al matí i els homes a la tarda.
La primera sala del recorregut era l’apodyterium o vestidor. On laroba que es treien la desaven en uns nínxols oberts a la paret o en uns armaris de fusta, on un esclau feia de vigilant a canvi d’una recompensa monetària.
Dins les termes es solia anar nu, però als...