Les transformacions economiques i socials al primer terç del segle xx

L’EVOLUCIÓ DEMOGRÁFICA
L’inici de la transició demogràfica a Espanya es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat com a conseqüència de la millora en el proveïment d’aliments i de la desaparició de les grans epidèmies gràcies a les millores en la higiene. L’esperança de vida va augmentar dels 34,4 als 50 anys de vida entre el 1900 i el 1930. Això, juntament amb el mantenimentd’una natalitat alta va fer créixer la població espanyola d’una manera considerable. Però a partir de la segona dècada del segle XX va anar produint un descens de la natalitat a conseqüència dels alts nivells d’urbanització i de racionament familiar. Malgrat tot la modernització de la demografia va tenir un retard en comparació amb altres països europeus. En Catalunya la davallada de la mortalitatva ser molt més notable i el descens de la natalitat va ser més lleuger. L’esperança de vida va passar dels 45 als 53.8 anys de vida i els habitants van augmentar de 1,8 a 2,8 milions de persones, però això va ser conseqüència de les fortes onades migratòries.
Entre el 1900 i el 1931 Espanya va viure un gran creixement de les migracions interiors, que van comportar una redistribució regional dela població. Una part important de la població es va desplaçar als sectors moderns de l’economia i la població agrària es va reduir. Madrid i Barcelona eren els principals centres industrials en expansió i desprès els va seguir Bilbao i Sevilla. L’arribada d’immigrants a Catalunya va ser molt intensa; a l’any 30 un de cada cinc residents a Catalunya havia nascut fora. L’emigració a ultramar (1880)va assolir un màxim sense precedents. Les causes d’aquesta emigració van ser que en l’economia l’ocupació creixia menys que la població per la manca de transformacions econòmiques i pel millorament de la navegació
Les migracions interiors van comportar la intensificació de la urbanització. El procés de creixement urbà en molts casos es fa sobre la marxa i genera grans desequilibris urbans. Lesgrans ciutats com Madrid o Barcelona van créixer notablement. Com a conseqüència del creixement de la primera meitat del segle XX trobem una macrocefàlia a partir de la ciutat de Barcelona. Destaca l’eix Llobregat-Ter. Les ciutats que havien esdevingut centres industrials van experimentar un fort creixement. En aquesta etapa, Barcelona va experimentar una gran transformació de la seva fisonomiaurbana. Les dimensions de la ciutat van augmentar com a resultat de l’agregació d’alguns municipis del Pla de Barcelona en compliment del Decret del 1897.

ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA
Amb una agricultura orientada cap als cereals, l’olivera i la vinya, Espanya va acusar la crisis cerealista més fortament que els altres països del seu entorn. L’origen de la crisis és la típicacrisis de sobreproducció. La causa immediata de la crisis va ser l’arribada a Europa de productes procedents de països amb una agricultura extensiva més competitiva. El resultat d’això va ser que aquests productes van assolir preus més baixos que els europeus. La reducció de ingressos per la competència dels productes estrangers va provocar la caiguda dels beneficis, i la caiguda dels beneficis ladisminució dels salaris dels jornalers, i això va provocar un període d’agitació pagesa que reclamaven polítiques proteccionistes, aquestes protestes estaven coordinades per la Lliga agrària. La crisis cerealística va estar acompanyada d’una crisis de la viticultura com a causa de la fil•loxera que va travessar els Pirineus i va provocar la pèrdua de les collites i un esfondrament econòmic. Ladestrucció de les vinyes va suposar la fi dels contractes emfiteusi dels rabassaires, i els propietaris van veure l’oportunitat de , per fi, renegociar els seus contractes i convertir als pagesos en simples arrendataires.
La crisis es va poder superar gràcies a l’establiment de noves barreres aranzelàries i al creixement de la producció que va provocar un augment de la demanda. La millora agrària va...