Les Transicions

LES TRANSICIONS

La pròpia transició

Personalment penso que la meva transició ha estat bastant lenta i s’ha donat en compte gotes. El meu recorregut acadèmic fins a quart d’ESO va ser l’esperat i, realment, no va haver cap mena de problema. Va ser a partir d’aquest curs que se’ns plantejava, cada vegada més, la incògnita de què fer en el següent pas.
Recordo que per a mi va ser realmentdifícil, amb només 16 anys, intentar imaginar què volia fer en el meu futur, el qual veia molt llunyà.
Finalment vaig decidir continuar estudiant i fer batxillerat. Si haig de ser sincera no va ser una decisió que vaig fer totalment convençuda sinó que, al veure’m realment perduda vaig tirar cap a l’opció que tothom esperava que fes. Recordo que aquesta època de canvis i transició hem vaig sentirbastant perduda i amb molt poca informació. Sobretot sentia que m’exigien que tingués clar el meu futur quan, realment, ni tant sols ara, 5 anys després tinc totalment clar.
Primer de batxillerat va ser un curs molt difícil per mi i no hem refereixo a nivell acadèmic. És un curs on tot comença a especificar-se més i on s’encara tot cap a la selectivitat, i contínuament t’atabalen parlant del teu futur,justament aquell que no sabia molt bé quin seria. El primer any que vaig fer batxillerat hem vaig equivocar amb les optatives, vaig voler tirar cap a ciències quan realment no era lo meu (fins el moment jo creia que si) així que vaig haver de repetir primer de batxillerat.
Després d’això ja vaig poder entrar a la universitat i començar a formar-me, més específicament, en el meu futurprofessional.
La meva transició al món laboral ha estat bastant complicada. Haig de dir que hi he estat en contacte des de ben petita ja que els meus pares tenen un negoci i els estius m’hi passava moltes estones. La dificultat ha arribat quan he volgut trobar una feina aliena als meus pares. M’he trobat que fins els 20 anys (tot i que des dels 16 vaig estar buscant feina els estius) no hem van agafar perfer la meva primera feina. La sensació que vaig tenir en tots aquests anys que no vaig poder trobar cap feina va ser la de desanimada i perduda. Sempre hi havia la mateixa excusa “no tens experiència”. Sents com tot el teu recorregut acaba ficant-se en un bucle on tens estudis però ningú et don una oportunitat per poder tenir experiència i sense experiència no tens feina.
Finalment he pogut anaraconseguint fer feines esporàdiques d’estiu i continuar-me formant i, penso, que aquesta transició encara no ha finalitzat ja que un cop acabi el grau en Educació Social viure una altra transició.
Transició home de 52 anys

Aquest home de 52 anys va repetir tercer de EGB i va continuar estudiant fins a 5è en el col·legi del seu poble. A 6è, els seus pares, van decidir portar-lo en un col·legiprovat per tal de que aprovés tot i que no ho va fer.
Els pares van decidir (sense el convenciment del noi) que no podia deixar els estudis i que el millor era que anés a fer FP (Formació Professional) a Sant Narcís, concretament a l’escola d’hostaleria. L’home m’explica que per a ell va ser un any complicat ja que ho va fer per obligació ell simplement volia anar a treballar quan abans millor.
Alcap d’uns mesos va deixar la FP ja que va veure que no el motivava i, realment, no era lo seu. En aquella època era molt més fàcil trobar una feina i va començar a treballar en una fabrica de pollastres la qual ja havia treballat els estius quan encara estudiava. Poc a poc va anar canviant de feina i va anar millorant la seva situació. Recorda que a diferència d’ara, les feines sortien soles i erarelativament fàcil poder anar millorant la situació personal trobant cada vegada millors feines.
Quan va complir divuit anys i abans d’anar a la mili es va adonar que hi havia una necessitat real d’obtenir el graduat d’EGB i, per tant, va decidir apuntar-se, en aquesta ocasió sense pressió per part dels seus pares, a treure’s el graduat d’EGB. Al mateix temps que treballava anava a classes...