les tres gracies

Les tres gràcies

DOCUMENTACIÓ GENERAL:
Catalogació
Títol: Les tres Gràcies
Autor: Pieter Paul Rubens
Cronologia: 1625-1630
Destinatari: Felip IV, qui va adquirir el quadre entre els béns del pintor, subhastats després de la defunció de la seva dona (1640). Va passar a decorar una de les sales de l’Alcàsser de Madrid i al segle XIX va ingressar en el Museu del Prado.
Dades externes:Tècnica: oli i la línia és inexistent, és a dir, contrastada per la contraposició del colors.
Suport: sobre taula
Eines: pinzells, pintura
Dimensions: longitud 221cm i amplada 181cm
Lloc: Museu del Prado Madrid, Espanya

ANALISI FORMAL:
1. Descripció:
Estudi de la figura: les tres figures que estan connectades entre sí mitjançant de els braços, el vel i les seves mirades, és a dir,psicològicament, dóna unitat al grup. Les tres formoses dones es caracteritzen per la flacciditat de les seves carns i l’ampulositat dels seus contorns. Semblen més aviat tres bacants que pudoroses Càrites de la Mitologia hel·lènica.
Expressió:tenen una expressió de felicitat ja que amb aquesta mitja rialla representava unes donzelles cristianes a punt de patir el martiri.
Anatomia :es tracta decomposar tres vistes que agrupen un conjunt.
Vestit: las tres Gràcies van tapades amb una tela de seda molt fina que no els i tapa res. És de color translúcida que envolta les cames de les filles de Zeus.
Proporcions i escales: les seves proporcions són del cànon de bellesa de l’època clàssica ja que és d’estil flamenc però l’autor de l’obra es va deixar influenciar pel classicisme.
Predomini de larecta o de la corba: en aquesta obra predominen les línies corbes en la figura femenina per reforçar la sensualitat de l’escena i en el fons del quadre.
Perspectiva: aquesta obre presenta una pintura figurativa ja que reprodueix imatges des d’una sola posició o punt de vista.
Color: utilitza colors càlids, brillants i lluminosos amb un fons construint per un pintoresc paisatge de una gransubtilitat, en ell es pot distingir petits animals pasturant. Rubens utilitza tonalitats més tonalitats més pàl·lides, sense estridències, tant en les figures com en el fons, dominant pels ocres i verds.
Llum: és representada com a irreal amb un focus directe a les “tres Gràcies”. Les carnacions clares irradien llum a la resta de l’obra, i fan un joc harmoniós de clarobscurs que aconsegueixen marcar lablancor dels cossos.
Composició:
Respecta el model clàssic que representa a les Gràcies completament nues i reunides, però canvia la relació entre les tres figures que estan connectades entre si a través dels braços, el vel transparent que les cobreix, i les seves mirades, és a dir, psicològicament, donant així nova unitat al grup. La disposició de les Gràcies forma un triangle, estant la d'enmig d'esquena, amb el cap tornat i recolzada en les seves companyes.
Ritme
Moviment: hi ha moviment en la posició de cada una de les tres “Gràcies” vol donar la sensació de com si estiguessin ballant.
Equilibri: no hi ha cap part que pesí mes que l’altre en aquest quadre. Les dones fan que les seves línies corbes concentrin el pes del quadre en el centre.
Estil
a) De l’època: barroc. Elperíode Barroc se situa entre els períodes per tant, ho situen entre l'art del Renaixement i el Neoclàssic. S'emmarca en un temps en el qual l'Església Catòlica va haver de reaccionar contra nombrosos moviments revolucionaris culturals que van produir una nova ciència i noves formes de religió, com la Reforma protestant.

C)Interpretació, significació i funció
1. Iconografia:
Filles de Zeusi la nimfa Eurinome, filla del tità Oceà. Els seus noms eren Aglaya, casada amb el déu Hefesto, Eufrosine i Talía. Eren les deesses de la bellesa, l'encís i l'alegria. A cadascuna d'elles li corresponia una qualitat com la bellesa, l'esplendor o el bon gust i presidien els banquets, les danses i totes les activitats i celebracions agradables. Atorgaven a déus i mortals l'alegria. Les Gràcies...