les urpes del diable

II
L’elecció
La figura ranquejant del cardenal francés Bertand de Got aparegué retallada al fons de la sala. Caminava a poc a poc i es va asseure amb dificultat en el lloc que li corre sponia. Ccinc cardenals el seguiren unes passes més enrere. Era evident que tot sis havien estat reunits. La resta dels cardenals estaven asseguts a les seues trones des de feia alguns minuts, però totsmantenien el silenci i esperaven, sense manifestar impaciència, l’aparició del camarlenc. Era el més vell de la congregació i un dels cardenals més influents de la Cúria. Tots sabien que en aquell temps de regnat entre la mort d’un papa i l’elecció d’un altre, el cardenal Bertrand de Got era el que tenia dret a regir el funcionament del claustre per a l’elecció del nou hereu a la cadira del Pescador.S’assegué al cap de l’allargassada filera de butaques avellutades i estossegà lleument per aclarir-se la veu.
-Estimats germans, hem d’arribar a una solució. Encarem avui la quarta setmana consecutiva de reclusió per complir amb el deure que Déu Nostre Senyor ens té encomanat: l’elecció del nou papa.
Alguns del assistents encreuaren mirades de complicitat. Ja feia setmanes que compartien unenclaustrament que a més d’un li semblava una presó, lluny de les comoditats de les seues cases i de les seues propietats i, ara especialment, tots volen eixir d’allà dins com més aviat millor.
-Durant aquest temps – continuà el cardenal Bertrand de Got- hem parlat, ens hem escoltat en confessió, hem comprés la naturalesa dels nostres esperits i hem resat esperant que Nostre Senyor, amb la Seua saviesa,ens il·luminara. Des de la desgraciada mort del nostre estimat Bonifaci VIII, no hem fet res més que parlar dels errors que el seu pontificat ha portat a la capital de la cristiandat.
Els cardenals es remogueren en els seients i miraren el cardenal Colonna. Tots sabien els conflictes que havia provocat el papa anterior amb aquesta noble família a costa de la qul intentà enriquir-se, i com haviaacabat tot amb el segrest del papa a la ciutat d’Anagni a mans de Guillaume de Nogaret.
-Ara és l’hora de la reconciliació. Hem d’oblidar els fets que han cobert de tristesa el cor del món cristià i buscar un candidat que siga capaç de perdonar velles ofenses com ho va fer Nostre Senyor Jesuscrist en la Creu. Si no ho aconseguim, no podrem trobar la solució definitiva als nostres problemes. Totshem de cedir. Déu ens ho demana.
La veu del cardenal havia anat pujant de volum i havia adquirit el to declamatori dels sermons més profunds. Es notava que aquella intervenció havia estat preparada, que les petites reunions entre els candidats més poderosos havien permés arribar a un consens i que alló només era la posada en escena d’un argument que ja tenia final. Un dels cardenals havia sigutcapaç, finalment, d’aglutinar els vots necessaris per a ser elegit.
-Per això demà al matí, quan tornem a dipositar el nostre vot, demanem a Déu que aquest siga definitiu, que ens inspire en l’elecció del nom més adient i que puguem mostrar al món el fum blanc que confirma la nostra elecció.
Bertrand de Got s’aixecà de la cadira amb dificultat i enfilà el camí cap a les habitacions. Aquella seriauna nit llarga. Les distintes faccions havien de confirmar als seus cardenals el nom pactat. L’endemà hi hauria nou papa.
Al migdia, el cardenal Nicolò Boccassini saludava el poble sota el nom de Benet XI. Eren les darreries de l’any del Senyor de mil tres-cents tres.
III NADAL
El castell del cardenal Da Ravenna tenia un accés molt senzill. Els Da Ravenna havien estat sempre una famíliapoderosa econòmicament, però no militarment, per això les seues propietats gaudien de comoditats més pròpies d’un palau que d’una fortalesa. De fet, tampoc no els havia calgut reforçar les defenses fortificades. El poder del Da Ravenna venia dels diners i tots sabien que aquest poder els convertia en poderosos aliats. Ningú no gosaria aixecar una mà contra ells.
Anys i anys de bonança econòmica...