Les Vitamines

Vitamina B1- Tiamina
La seva forma activa, el pirofosfat de tiamina o difosfat de tiamina, és sintetitzat per l'enzim tiamina-pirofosfoquinasa, la qual requereix tiamina lliure, magnesi i ATP ,actua com a coenzim en el metabolisme dels hidrats de carboni, permetent metabolitzar l'àcid pirúvic o l'àcid alfa-cetoglutáric. A més participa en la síntesi de substàncies que regulen el sistema nerviós.-Fonts naturals: Llevats ,carn de porc, llegums, carn de
boví, cereals integrals, fruits secs, blat de moro, ous, vísceres (fetge, cor, ronyó), civada, patates, arròs, llavors de sèsam, blat, farina blanca enriquida, lleguminoses (fesols, cigrons), nous, pèsols, cacauets (cacauet), patates, fesol de soja i herba mat. -Ingesta diària recomanada: Des 0,9 mg fins a 1.2 mg en adults, no incloenta lactants, nens o infants. S'estima que les pèrdues de tiamina durant les preparacions culinàries són del voltant del 20%. Durant l'embaràs i la lactància, la ingesta de tiamina ha de ser de 1.4 a 1.5 mg respectivament. Encara que estudis recents suggereixen valors majors. -Dèficit: La deficiència pot conduir a diversos problemes en l'organisme, incloent neuro-degeneració, desgast i la mort. Lamanca de Tiamina pot ser causada per malnutrició, alcoholisme o una dieta rica en aliments que són font de tiaminasa. Els síndromes ben coneguts per la deficiència severa de tiamina inclouen el Beriberi i la Síndrome de Wernicke-Korsakoff. Altres deficiències no gaire severes inclouen problemes conductuals a nivell del sistema nerviós, irritabilitat, depressió, falta de memòria i capacitat deconcentració, manca de destresa mental, palpitacions a nivell cardiovascular, hipertròfia del cor. També s'ha pensat que moltes persones amb diabetis tenen deficiència de tiamina i que això pot estar lligat a les complicacions de la malaltia. -Excés: Un excés de la vitamina B1 pot produir una mala absorció de les altres vitamines del grup B.

Vitamina B2- Riboflavina
La vitamina B2 és necessària pera que l'organisme transformi els aliments en energia, principalment perquè és necessària per a la producció dels enzims, fonamentalment de les tiroides, que intervenen en aquest procés.

Tenen un paper important per mantenir el bon estat de la visió, per mantenir el bon estat de les cèl·lules nervioses, per a la regeneració dels teixits, per a què les cèl·lules de la pell, cabell o ungles estrobin saludables. També treballa en el manteniment del sistema immune, fent que l'organisme es defensi millor dels gèrmens. Aquesta vitamina produeix glòbuls vermells i contribueix a mantenir-los en bon estat i estimula les propietats antioxidants de la vitamina E. -Fonts naturals: La principal font animal és la llet i els derivats làctics (formatges,iogurts, natilles, etc.), especialment elsproductes làctics desnatats. Dins dels aliments animals, apareix principalment en el fetge i resta de vísceres, la carn de vedella, de porc, de xai i en el peix. Fonts molt riques de vitamina B2 són: l'alvocat, els espàrrecs, els fongs, el germen de blat, els cigrons, els pèsols, els fesols, el pa, els cereals o productes elaborats amb algun cereal. -Ingesta diària recomanada: La dosi necessària deriboflavina per a un adult és de 1,7 mg/diaris. Aquesta pot variar segons l'edat i segons circumstàncies especials. Entre aquestes circumstàncies especials que poden originar una deficiència d'aquesta vitamina i poden obligar a necessitar una ingestió addicional: - L'ús d'anticonceptius, antidepressius o antibiòtics. - La no ingestió de llet o productes làctics, especialment en persones intolerantsa la lactosa. - L'adopció de dietes vegetarianes molt estrictes en les que no figurin els ous i la llet o els seus derivats. - L'existència de mala absorció intestinal. - L'esforç físic molt exagerat, sobretot en certes professions i esports d'elit. -Dèficit: Una manca d'aquesta vitamina es manifesta principalment en forma de problemes de curació en les ferides, llavis esquerdats, esquerdes en...