Lesions

LESIONS I TIPUS
Les lesions en la pràctica la bicicleta solen ser de tipus traumatològic, degudes normalment a caigudes, o bé a impactes sobre d’altres superficesLes lesions traumatològiques més freqüents són :
3.1.-LUXACIÓ (DISLOCACIÓ)
És el mateix que dislocació, i és el desplaçament de les estructures òssies que formen una articulació, de manera que els ossos es separen i perden laseva ubicació normal.
Causes:
Es deguda a una fallada conjunta dels elements de contenció articular que han de garantir l’encaix dels ossos articulats i limitar la seva capacitat de moviment. ( tendons, càpsula sinovial, músculs i la pell que cobreix l’articulació)
Sovint es causada per un traumatisme violent que esquinça els elements de contenció i força el desplaçament dels ossos. Pottractar-se d’un traumatisme directe sobre l’ os o articulació, o indirecta, caigudes en què l’accidentat para el cop amb les mans o colzes, provocant-se d’aquesta manera una luxació en l’articulació.
Símptomes:
Sensació de l’os desplaçat, dolor immediat després del traumatisme i dificultat en el moviment de l’articulació que n’és afectada. El segment ossi adopta una posició anormal i apareixendeformitats que poden ser observades a ull nu, com a l’espatlla. El desplaçament ossi altera la mobilitat d’articulació.
Tipus, evolució i complicacions:
En tots els casos de luxació traumàtica hi ha un esquinçament, una ruptura o una desinserció d’un lligament, per tant en una luxació és presenta també un esquinç. Quan l’extrem ossi que ha estat desplaçat es torna a col·locar espontàniament en laposició normal per l’acció dels músculs o lligaments que no han estat afectats, i només es mante l’esquinç, aquest tipus de luxació s’anomena luxació fugaç. Quan les superfícies òssies de l’articulació afectada queden separades, es parla de luxació completa. I si encara mantenen el contacte entre si s’anomena subluxació.

Les complicacions pròpies d’aquesta afecció depenen bàsicament del trajecteque segueix l’extrem ossi al desplaçar-se.
I segons aquest trajecte podem distingir:
Luxació intracapsular, si l’extrem ossi es manté a l’interior de l’articulació, pot comprimir cartílags.
La luxació extracapsular, si l’extrem ossi perfora la càpsula sinovial i pot esquinçar els teixits propers, com ara músculs, tendons, artèries o venes.
Luxació oberta, si l’extrem ossi arriba a esquinçarla pell i queda en contacte amb l’exterior de l’organisme, la qual cosa predisposa el desenvolupament d’una infecció.
Les complicacions es poden presentar durant l’evolució posterior de la lesió. Després de la lesió la zona s’inflama, i al cap d’un temps es comença a formar teixit cicatricial, que repara progressivament els elements lesionats.
Amb el tractament adequatel teixit cicatricial contribueix a fixar la posició normal de les estructures intraarticulars. En canvi sense tractament, la cicatriu es forma al voltant de l’extrem ossi desplaçat, en aquest cas s’anomena luxació inveterada, i l’articulació queda deformada, ja que l’extrem ossi ha quedat en una posició anormal.

Dislocació traumàtica del turmell amb fractura del peroné. La fletxa del’esquerra marca d’ubicació de la tíbia i la fletxa de la dreta marca l’astràgal.

Diagnosi:
Hom estableix el diagnosi per l’antecedent d’un traumatisme i pel manifest del desplaçament ossi. Es confirma amb radiografies.
Primers auxilis en cas de luxació:
Immobilitzar l’articulació afectada.
Aplicar gel sobre la zona de la lesió per produir analgèsia.
Repòs absolut de la zona.
Quan una personapresenta una luxació, no s’ha de tractar de col·locar l’articulació afectada en el seu lloc, ni tampoc s’ha d’ administrar cap medicament, ni pomada.
Traslladar a un centre hospitalari per les proves corresponents, on si es necessari es posarà una fèrula.
Tractament:
Consisteix en la reducció o restitució dels extrems ossis a la posició normal, i l’ immobilització de l’articulació afectada...