Letras

Josep Carner i Puig-Oriol (Pere de Maldar) (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme. Als dotze anys ja enviava, sempre sota pseudònim, escrits dels temes més diversos a la revista L'Aureneta, de laqual es convertiria en un dels col·laboradors habituals. El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Va començar simultàniament dues carreres universitàries. Dos anys després, amb només quinze anys, va guanyar el primer premi literari als Jocs Florals de Barcelona. El 1902 es va llicenciar en Dret i dos anys després ho va fer en Filosofia i Lletres. A Beirut va morirla seva primera dona, l’any 1935. El 1939, ell i Émilie Noulet, la seva segona muller, embarquen cap a Mèxic. El 1945 va ser nomenat conseller de la Generalitat a l’exili i va esdevenir un símbol polític i nacional. L’any 1962 el va proposar per al premi Nobel. L’abril de 1979, ja malalt, va efectuar una breu visita a Barcelona i va morir a Brussel·les, dos mesos més tard.
ETAPA DE FORMACIÓ(1904-1911)

Anterior al període noucentista. El jove Carner participava en certàmens literaris molt diversos. Participació en els Jocs Florals de Barcelona, va desenvolupar una certa especialització en la composició de poemes religiosos per poder obtenir el premi d’aquesta categoria (la Viola). Els trets que més s poden destacar de l’etapa són: la defensa que fa Carner de la religió i de la moral coma valors primordials i la convicció que art i ética són inseparables.
Llibre dels poetes (1904) primer poemari de Carner i marca l’inici d’una evolució en la seva obra. 3 parts: Biografia (amb elements vuitcentistes), Somnis (s’apropa al modernisme) i Tasca (s’acosta al que serà el Noucentisme). Carner selecciona els elements del modernisme que li semblen més afins. Aquesta estèticaclassicitzant s’empeltarà del contingut ideològic de la burgesia catalanista conservadora.
Primer llibre de sonets (1905), on es comencen a veure elements que estaran dins de la programació del noucentisme, juntament amb Els fruits saborosos  (1906) marca un punt d’inflexió en la seva trajectòria i Segon llibre de sonets(1907), és aquesta trilogia la que el farà definitivament entroncar amb un nou movimentemergent, el noucentisme. On reivindica les característiques noucentistes, ho fa mitjançant la vida quotidiana, descrivint a persones, objectes o situacions. Acostuma a contrastar l’ideal amb la realitat. És en aquesta primera etapa que es veu la seva ironia i divertiment, d’aquesta manera pot evadir-se una mica del text. Aquesta ironia també l’emprarà com a element moralitzador de la societat, pertal de perfeccionar-la. 
 L’EVOLUCIÓ DEL NOUCENTISME (1912-1920)
Noucentisme: fenomen ideòlogic que, recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia conforme als seus interessos i formula uns models i unes pautes de comportament social per fer possible la seva acció reformista.
Parteix del Modernisme i n’aprofita els elements que serveixen a la visióburgesa del món. La raó i l’intel·lecte han d’estar per sobre del sentiment i de l’instint.

Verger de les galanies: Llibre unitari, dedicat íntegrament al tema de l’amor. L’amor interessa com a pretext poètic, no com una vivència sincera. La tradició poètica catalana del cançoner amorós, influències de tipus renaixentista i petrarquià.
Auques i ventalls: Representa la consolidació i la darreramostra de la poesia de caràcter més noucentista. Consta de 34 poemes. Intenció: proporcionar una visió bella de la quotidianitat i transmetre uns determinats valor de civilitat i ironia.
Bella terra, bella gent: Última mostra noucentista. S’evidencia el tema del contrast entre l’ideal i la realitat, però el poeta ja no pot prescindir de la realitat decebedora. Les bases ideològiques del noucentisme...