Ley 31/1995 8 De Diciembre (Boe)

Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (BOE núm. 269, de 10 de novembre)
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
1
L'article 40.2 de la Constitució espanyola encarrega als poders públics, com un dels principis rectors de la política social i
econòmica, que vetllin per la seguretat i la higiene en el treball.
Aquest mandat constitucional comporta la necessitat de dur a terme una políticade protecció de la salut dels treballadors
mitjançant la prevenció dels riscos derivats de la seva feina i estableix en aquesta Llei la seva base fonamental. S'hi configura el
marc general en què caldrà desenvolupar les diferents accions preventives, en coherència amb les decisions de la Unió Europea,
que ha expressat la seva ambició de millorar progressivament les condicions de treball id'aconseguir aquest objectiu de progrés
amb una harmonització gradual d'aquestes condicions en els diferents països europeus.
Per tant, de la presència d'Espanya a la Unió Europea es deriva la necessitat d'harmonitzar la nostra política amb la naixent política
comunitària en aquesta matèria, preocupada, com més va més, per l'estudi i el tractament de la prevenció dels riscos derivats del
treball.En va constituir una bona prova la modificació del tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea mitjançant
l'anomenada Acta Única, si en tenim en compte l'article 118 A, en què els estats membres, des de la seva entrada en vigor,
promouen la millora de l'àmbit de treball per assolir l'objectiu abans esmentat d'harmonització en el progrés de les condicions de
seguretat i salut delstreballadors. Aquest objectiu ha estat reforçat en el Tractat de la Unió Europea per mitjà del procediment que
s'hi considera per a l'adopció, mitjançant directives, de disposicions mínimes que caldrà aplicar progressivament.
Una conseqüència de tot plegat ha estat la creació d'un patrimoni jurídic europeu sobre protecció de la salut dels treballadors als
seus llocs de treball. Entre les directivesque el configuren, la més significativa n'és, sens dubte, la 89/391/CEE, relativa a l'aplicació
de les mesures a fi de promoure la millora de la seguretat i de la salut dels treballadors en el treball, que conté el marc jurídic
general on opera la política de prevenció comunitària.
Aquesta Llei transfereix al dret espanyol l'esmentada directiva, i alhora incorpora al que serà el nostre cosbàsic en aquesta matèria
disposicions d'altres directives la matèria de les quals exigeix o aconsella la transferència en una norma de rang legal, com ara les
Directives 92/85/CEE, 94/33/CEE i 91/383/CEE, relatives a la protecció de la maternitat i dels joves i al tractament de les relacions
de treball temporals, de durada determinada i en empreses de treball temporal.
Així, doncs, el mandatconstitucional que conté l'article 40.2 de la nostra llei de lleis i la comunitat jurídica establerta per la Unió
Europea en aquesta matèria configuren el suport bàsic en què es fonamenta aquesta Llei. A més, els nostres propis compromisos
contrets amb l'Organització Internacional del Treball a partir de la ratificació del Conveni 155, sobre seguretat i salut dels
treballadors i ambient de treball,enriqueixen el contingut del text legal en incorporar les seves prescripcions i donar-los el rang
legal adequat dins el nostre sistema jurídic.
2
Però no és sols del mandat constitucional i dels compromisos internacionals de l'Estat espanyol d'on deriva l'exigència d'un nou
enfocament normatiu. També dimana, en l'ordre intern, d'una necessitat doble: la de posar fi, en primer lloc, a la mancad'una visió
unitària en la política de prevenció de riscos laborals pròpia de la dispersió de la normativa vigent, fruit de l'acumulació en el temps
de normes de rang i orientació força diferents, moltes d'elles anteriors a la mateixa Constitució espanyola; i, en segon lloc, la
d'actualitzar regulacions ja desfasades i regular situacions noves no considerades anteriorment. Són necessitats...