Ley de documentación clínica

clínica31
D E L E G I S L A C I Ó

Llei sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica

■

El dret a la informació sobre la pròpia salut El dret a la intimitat i a la confidencialitat de les dades sobre la salut L’exigència del consentiment per escrit L’ús, l’accés i la conservació de les històries clíniques

■

■ ■

Generalitatde Catalunya

Col·lecció Quaderns de legislació, 31

LLEI SOBRE ELS DRETS D’INFORMACIÓ CONCERNENT LA SALUT I L’AUTONOMIA DEL PACIENT, I LA DOCUMENTACIÓ CLÍNICA

Generalitat de Catalunya

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Catalunya [Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica] Llei sobre els dretsd’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. – (Quaderns de legislació ; 31) ISBN 84-393-5459-2 I. Catalunya. Generalitat II. Títol III. Col·lecció: Quaderns de legislació ; 31 1. Pacients – Situació legal, lleis, etc. 342.7-056.24(467.1)(094.5)

©

Generalitat de Catalunya Departament de Sanitat i Seguretat Social www.gencat.es/nov_edit 1a edició:juliol 2001 ISBN: 84-393-5459-2 Dipòsit legal: B-31.252-2001 Coordinació de l’edició i producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Impressió: Grinver, SA

PRESENTACIÓ

Des dels seus inicis, el Departament de Sanitat i Seguretat Social ha tingut un especial interès a vetllar pel respecte als drets dels ciutadans en tot allò que afecta la seva salut, i especialment com ausuaris dels serveis sanitaris. Així ha quedat palès en les diferents ordres d’acreditació de serveis assistencials de Catalunya, on s’han anat recollint un conjunt de drets que els centres i professionals sanitaris han de tenir presents en l’atenció als ciutadans. I així també ho mostra l’elaboració d’una carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i els serveis sanitaris. En aquestamateixa línia s’emmarca la Llei que ara presentem i que neix de la iniciativa conjunta de tots els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya. Els seus antecedents més recents es troben en la Proposició de Llei sobre els drets d’informació i d’autonomia del pacient, i documentació clínica, presentada per tots els grups parlamentaris el 2 de juliol de 1999 i que va decaure pelfiniment de la V Legislatura. Per tal de reprendre aquesta iniciativa de consens en el marc de la nova legislatura, el 29 de juny de 2000 es va presentar, també per la totalitat de grups amb representació a la cambra catalana, la Proposició de Llei sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica, que introduïa algunes modificacions respecte el textanterior i que va ser aprovada el 21 de desembre de 2000, donant lloc a la Llei 21/2000, de 29 de desembre. L’objectiu bàsic d’aquesta Llei és materialitzar, per mitjà d’una explicació de rang legal, la concreció pràctica dels drets a la informació, al consentiment informat i a l’accés a la documentació clínica dels ciutadans, tot recollint la filosofia del reconeixement ampli del principi del’autonomia del pacient. És en aquest sentit que la Llei, d’una banda, orienta i desenvolupa alguns dels aspectes ja previstos per l’article 10 de la Llei general de sanitat, en especial pel que fa als drets a la informació i al consentiment informat, i concreta, d’altra banda, les previsions que la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya fa sobre la humanització dels serveis sanitaris i el respecte ala dignitat de la persona i a la llibertat individual. La Llei també recull, com no

3

podia ser d’altra manera, totes les indicacions del Conveni sobre el respecte als drets humans i la biomedicina que va fer el Consell d’Europa l’any 1997 i que l’Estat espanyol va ratificar l’1 de gener de 2000. Però, sens dubte, l’aspecte més nou és el que preveu l’article vuitè, que ens recorda que...