Ley Movilidad

Presidència de la Generalitat
LLEI 6/2011, d’1 d’abril , de la Generalitat, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana. [2011/3979] Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent: PREÀMBUL Mobilitat, progrés i llibertat s’han entrellaçat en els últims dossegles de la història de les societats avançades, i han transformat radicalment l’escenari d’aïllament i subdesenvolu-pament en què transcorria la vida de la immensa major part de les persones, per mitjà de la multiplicació de les possibilitats per a desplaçar-se i, per tant, de les opcions de treball, formació i accés als servicis, al mateix temps que les empreses generaven cada vegada més riquesa iocupació. Vaixells de vapor, ferrocarrils, tramvies, metropolitans, l’automòbil i l’aviació comercial han transformat els límits geogràfics de la vida de les persones des de l’estretor dels murs de les aldees fins als nivells d’interrelació social i cultural que han superat l’una darrere de l’altra totes les fronteres. Al mateix temps, i parafrasejant Larra, pegades a les rodes dels nous modesde transport es difonia la pols de les idees i de la llibertat, fins a extrems que cap pensador il·lustrat haguera pogut vaticinar. En començar el segle XXI sabem, no obstant això, que l’espiral virtuosa de mobilitat i desenvolupament té límits i condicionants molt clars. Traffic in Towns, la cèlebre obra de Buchanan, ja va avançar en 1963 que el cost que la qualitat de vida de les nostres ciutatsestava pagant a l’automòbil era inassumible. Per tant, tenim el repte que cada vegada més ciutadans i ciutadanes puguen moure’s fàcilment per a satisfer les seues aspiracions en relació amb l’ocupació, la formació i els servicis, però que això siga compatible a tindre un entorn urbà d’alta qualitat, en el qual podem disfrutar d’un espai urbà al servici de les persones, amb un aire net i amb unafactura energètica, en especial pel que fa als combustibles fòssils, que no ens porten a nivells de dependència no assumibles. Recuperar la ciutat, fer el transport accessible per a tots, disminuir les emissions danyoses per a la salut i tindre nivells de seguretat cada vegada més alts, són objectius comuns que han de guiar el desenvolupament de la mobilitat en els pròxims anys, de manera que laComunitat Valenciana puga homologar-se en esta matèria amb les regions més avançades del continent que han sabut trobar vies adequades per a unir desenvolupament i qualitat de vida. En poques paraules, es tracta d’avançar cap a un patró més equilibrat de mobilitat en què els desplaçaments a peu i amb bicicleta i el transport públic tinguen un paper cada vegada més rellevant tant en el centre delsespais metropolitans com en els àmbits cada vegada més amplis als quals s’estén la mobilitat quotidiana. L’atenció preferent sobre esta qüestió està especialment en raó tant de l’actual magnitud de les xifres de mobilitat, com de la progressió que aconseguirà en els pròxims anys. D’acord amb estudis solvents, en les pròximes dos dècades els desplaçaments diaris en àrees com les de la ComunitatValenciana poden duplicar-se. Ens trobem, no tan sols davant de la necessitat de resoldre un problema present, sinó amb l’oportunitat de desenvolupar un ventall d’accions preventives en la matèria, que tendixen al fet que en les pròximes dècades el nostre territori aconseguisca també en qüestions de mobilitat l’alt nivell d’excel·lència a què en matèria de qualitat de vida i de capacitat deprogrés aspira la ciutadania. Gràcies a la Unió Europea disposem d’una àmplia bateria d’anàlisi, criteris, objectius i normes que ens permeten avançar cap a este objectiu a l’uníson amb la resta dels països membres, i donar solucions semblants a problemes que són comuns a tota la ciutadania europea. Ens trobem, així, davant d’un nou escenari integrat en la seua essència per una sèrie d’interessants...