leyendas2

ARISTÒTIL
1. VIDA I OBRA
Va néixer l’ any 384 aC. a Estagira de Tràcia. A l’edat de disset anys, Aristòtil va anar a Atenes a estudiar i al 368-367 a. C. va arribar a ser membre de l’Acadèmia, on durant vint anys va estar en constant relació amb Plató, fins a la mort d’aquest al 348-347 a. C. Va ingressar a l’Acadèmia quan la dialèctica de Plató estava en l’última fase del seudesenvolupament. Aristòtil va trobar en Plató un guia i un amic pel qui va sentir la major admiració, i l’ensenyament metafísic i religiós de Plató va exercir en el deixeble una duradora influència.
Mort Plató, Aristòtil va sortir d’Atenes en companyia de Xenòcrates. Mentre treballava a Assos Aristòtil va començar a desenvolupar els seus propis punts de vista independents. Al 343-342 Aristòtil va ser convidatper Filip de Macedònia a anar a la cort de Pel·la per fer-se càrrec de l’educació del seu fill Alexandre. Aristòtil no va deixar mai de participar del punt de vista grec, que considerava la Ciutat-estat com el centre de la vida. Quan Alexandre va pujar al tro, Aristòtil va marxar de Macedònia. Havia tornat a Atenes al 335-334, i allí va fundar la seva pròpia escola. A més a més del fet d’haverestat absent de la Ciutat durant força anys, el desenvolupament del seu propi pensament li va impedir tornar a entrar en l’Acadèmia. La seva nova Escola, Liceu, va ser dedicada a les Muses. Al 323 a. C. va morir Alexandre el Gran, i la reacció que es va produir a Grècia contra la sobirania macedònia va portar una acusació d’impietat contra Aristòtil, que va fugir d’Atenes.
Els escrits d’ Aristòtilsón obra de tres períodes principals:
1.- El de les seves relacions amb Plató.2.- Els anys de la seva activitat a Assos i a Mitilene.3.- L’època de la seva direcció del Liceu a Atenes.
A la vegada, aquests escrits es divideixen també en dos grups o classes:
a) Les obres esotèriques, que van ser escrites la major part en forma de diàleg i que anaven dirigides al gran públic.b) Les obrespedagògiques, que eren resums de les lliçons donades per Aristòtil al Liceu.
2.CRÍTICA A LA TEORIA PLATÓNICA DE LES IDEES
Aristòtil dedica molt d’espai a aquesta crítica, potser per justificar la seva ruptura amb l’Acadèmia i l’orientació del seu pensament, que sembla partir justament d’ aquesta crítica. Segons Aristòtil, la teoria de les Idees parteix de la recerca per part de Sòcrates per determinar idefinir l’ essència de les coses. Quan hom defineix una essència se n’obté el concepte general o universal. És aquest caràcter separat de les essències el que Aristòtil no pot admetre, perquè si les Idees són essències que existeixen separadament de les coses llavors són substàncies. Totes les crítiques d’Aristòtil se centren en aquest punt. a) Intentant explicar aquest món, Plató el duplica, ambla qual cosa la dificultat es duplica també: ara cal explicar tots dos mons.
b) A més, el món de les Idees no és capaç d’ explicar res sobre el món de les coses. En efecte, si les essències de les coses estan separades de les coses mateixes és que no són pròpiament les seves essències. És clar que Plató va afirmar que les coses participen de les Idees.
c) Les Idees tampoc són capaces d’explicarl’origen, el devenir o els canvis de les coses: encara que Plató va afirmar que les Idees són causes de les coses, és evident que no poden ser causes productives i motrius. Igualment atacarà Aristòtil la matematització de la teoria de les Idees. Les deficiències de la teoria no se solucionen recorrent a les matemàtiques.
No és possible que l’essència de les coses existeixi separada de les coses. Pertant, Aristòtil no rebutja en la seva totalitat la teoria de les Idees, sinó únicament la seva existència separada. La ciència versa sobre el que és en general i universal, és una recerca de l’ essència comuna que es troba en les coses mateixes sense separar-se’n. Aquesta és la idea clau de la lògica i la metafísica aristotèliques.
3.LÓGICA
Aristòtil ha estat el creador de la lògica com a...