lfkyv

,LLIBRE IV
Capítol 11 Graus del coneixement
El coneixement sensitiu de l'existència concreta
§ 14. Aquests dos, l'intuïtiu i el demostratiu, són els dos graus del nostre coneixement; tot allò que està per sota d'aquests dos graus, sigui quina sigui la seguretat amb què ho acceptem, no és més que fe o opinió: no és coneixement, almenys pel que fa a les veri¬tats generals. De fet hi ha unaaltra percepció de la ment abocada a l'existència particular dels ens finits en l'exterior de nosaltres mateixos: l'acceptem com un coneixement que excedeix la mera probabilitat, però no ateny de manera plena cap dels dos graus de certesa ara esmentats. No hi ha res de més cert que la idea que rebem en les nostres ments d'un objecte exterior; i aquest és el coneixement intuïtiu. Però saber siexisteix alguna cosa més que la simple idea en la nostra ment, o si podem a partir de la idea inferir amb certesa l'existència d'alguna cosa exterior a nosaltres, que correspongui a la idea, és una qüestió per alguns controverti¬ble, perquè pot passar que tinguem idees en la ment sense que existeixin les coses a què es refereixen, o sense que cap objecte impressioni els nostres sentits. Però també enaquest assumpte, em penso, estem proveïts d'una evidència que ens fa superar el dubte. Perquè jo pregunto a qui vulgui si no està invenciblement i Íntimament convençut que la percepció és diferent quan de dia veu el Solo quan només hi pensa de nit; quan tasta de fet l'absen¬ta, o flaira realment una rosa, o quan només pensa en aquell sabor i en aquesta olor. Veiem tan clarament la diferència que hiha entre una idea reviscuda en la ment mitjançant el record i aquella que arriba de fet a la nostra ment per mitjà dels sentis, com veiem la que hi ha entre dues idees distintes. I si algú diu: en un somni passa el mateix, i totes aquestes idees poden estar produïdes en la nostra ment sense que hi hagi cap objecte extern; aquest tal que somniï, si vol, que li dono la resposta següent: 1) que noimporta massa que jo li elimini o no el seu dubte; si tot és un somni, no serveix ni raonar ni argumentar, la veritat i el coneixement no són res; 2) que crec que admetrà que hi ha una diferència molt clara entre somniar trobar-se dins d'un foc i trobar-s'hi realment. Amb tot, si està decidit a mostrar-se tan escèptic fins al punt de mante¬nir que el que jo anomeno «trobar-se realment dins d'un foc»no és més que un somni, i que per això manté que no podem saber amb certesa si coses com el foc existeixen en realitat sense nosal¬tres, li responc: que sabem amb certesa que se'n segueix plaer o dolor quan ens afecten determinats objectes -l'existència dels quals percebem, o somniem que percebem- mitjançant els nos¬tres sentits; aquesta certesa és tan gran com la nostra felicitat o la nostradesgràcia, per sobre de les quals conèixer o existir deixen de tenir interès per a nosaltres. De manera que em penso que podem afegir a les dues formes precedents de coneixement també aquesta: la de l'existència dels objectes externs, mitjançant la percepció i la consciència que tenim de la recepció actual de les idees a partir dels objectes, i que podem admetre aquests tres graus de coneixement, asaber, l'intuïtiu, el demostratiu i el sen¬sitiu; en cadascun d'ells hi ha diferents graus i formes d'evidència i certesa.
Capítol IV
De la realitat del nostre coneixement
Objecció: si el coneixement està en les idees, pot ser totalment quimèric
§ 1. No dubto que, a hores d'ara, el meu lector potser tendeix a pensar que durant tot aquest temps he estat construint castells en l'aire, i que sesent inclinat a dir-me: a què treu cap tot això? El coneixement, dirà, és només la percepció de l'acord i el desacord de les nostres idees: però, ¿qui sap què és el que poden ser aquestes idees? ¿Hi ha alguna cosa més extravagant que les imaginacions del cervell de l'home? ¿On és el cap que no pensa quimeres? O bé, si hi ha algú sensat i savi, ¿quina diferència hi haurà, segons les vostres...