Lhistoriaperoblidar

L’historia per oblidar



Feia algun temps ja que s’escoltava que Alemanya podria estar realitzant un rearmament. Em va semblar una mica estrany això perquè a mi a l’escola m’explicaren que aquestpaís estava molt vigilat i era pràcticament impossible que això fos possible.

A principis del febrer de l’any 1939 a la facultat on estudiava un grup de nois estudiants de periodisme van rebreinformació sobre el rearmament Alemany. Cap company meu de la universitat s’ho va prendre de veritat i pensaven que aquests nois eren bojos. Però malauradament set mesos més tard quan vam escoltar un granxivarri des de les classes vam sortir al carrer i ens vam trobar un grup de tancs amb la bandera nazi estaven entrant a la nostra ciutat. En aquest moment aquesta símbol el veia només als diarisperquè va ser molt famosa la noticia de l’arribada del grup polític d’Adolf Hitler al poder Alemany. La meva idea en aquest moment va ser marxar corrent a la botiga dels meus pares. Per sort allà hi erenells i també el meu germà gran Kirk, el qual treballa a una fàbrica tèxtil a les afores de la ciutat. Podem dir que aquest dia va ser el principi d’una nova vida.

Actualment ja no puc estudiar a launiversitat ja que els polítics del partit nazi van pujar els preus. Abans els podia pagar amb els beneficis de la botiga però ara una petita botigueta de roba en un barri poc famós de Varsòvia no donaels diners suficients per continuar estudiant. Jo ara em dedico a treballar allà perquè els meus pares estan sofrint molt la situació i tenen por a perdre l’única propietat que mantenen de la família.La fàbrica del meu germà ja no és tèxtil sinó que un empresari molt ric la va comprar i ara es dediquen a fabricar un tipus de beguda anomenada “coca-cola”.

La situació del nostre país, Polònia,cada dia em dona mes por. La nostra família ha de donar gràcies per ser cristiana. Al principi veiem a persones marcades pel carrer amb una estrella més tard i poca gent entenia perquè era. Va ser...