lianes i plantes enfiladisses


3.- LIANES o PLANTES ENFILADISSES.
Planta que s’enfila o puja per un arbre, una roca o una paret, arrapant-s’hi. Poden ser llenyoses o herbàcies.

NOM
PLANTA
ARITJOL



HEURA
(Hiedra)LLIGABOSC



ESPARRAGUERA



VIDALBA




ESPIGOL
(Lavanda)













4.- HERBES, FALGUERES I MOLSES.
Les herbes són plantes que tenen la tija tendra i verda ique només viuen fins a què produeixen flors i llavors.

Les falgueres i les molses només viuen en llocs ombrívols i humits i no fan flors ni llavors, sinó que es reprodueixen per espores.

NOMPLANTA
DAURADELLA O FALZIA NEGRA
(Helecho


ORTIGA MADUIXERA



FANAL










FALZIA ROJA
(Helecho




GERANI
(Geranio)



BLAT
(Trigo)








EL RELLEUCingles de vertigen, canals profundes, espadats verticals de cims arrodonits. Les formes espectaculars de la muntanya de Montserrat són herència d’una geologia singular. La història física del massíscomença al final de l’era secundària, més de quaranta milions d’anys enrere. La base actual de la muntanya era el delta d’un riu cabalós: el seu corrent baixava amb força del continent situat on ara sónles Balears i desembocava en un mar interior, al centre de l’actual Catalunya. Més endavant, l’enfonsament del continent balear va deixar eixut el gran llac, el delta s’enlairà i emergí una massapastosa de sediments. Al llarg de molts mil·lennis, els moviments tectònics van anar trencant aquest territori en fractures verticals, anomenades diàclasis, que crearen enormes columnes de roca. Els agentsclimàtics, com la pluja, el glaç i el vent, van fer la resta, modelant i arrodonint aquestes columnes fins a crear el brusc relleu actual.

Avui, les roques altives de Montserrat semblen tenir unasolidesa immutable. Són les pudingues (anomenades popularment “pinyoles”), conglomerats molt durs de còdols i sorres units per un ciment resistent a l’erosió. Però malgrat aquesta fermesa aparent,...