liberalisme economic
Al 1776, l’escocès Adam Smith ( 1723 – 1790) va iniciar la ciència econòmica moderna i va fundar la ideologia econòmica i de més èxit dels últims tres segles: El liberalisme econòmic, doctrina capitalista sorgida a Anglaterra a finals del s. XVIII, oposada al socialisme i al comunisme.
Smith va viure en una època en la qual la Revolució Industrial va donar lloc a ungran increment de la producció de béns, fet que el va portar a escriure el llibre “assaig sobre la riquesa de les nacions”, en el qual quedaven plasmats tres principis econòmics: el primer va ser l’egoisme individual com a motivació; la industrialització havia promogut que els individus es moguessin per obtenir el màxim benefici personal. La innovació més important que va introduir Adam Smith va serel fet de que aquest màxim benefici esmentat anteriorment no sorgia de l’acumulació de propietats sinó del treball. En segon lloc la teoria era l’existència del mercat com a regulador de l’economia, basada en una mà invisible (metàfora de la llei de l’oferta i la demanda) com a encarregada de posar ordre en l’economia sense la necessitat de la intervenció de l’Estat, tercera de les teories.
Enaquest llibre, Adam Smith també va proposar una política econòmica, un recollit de pautes per a la bona organització econòmica dels Estats, on aquests haurien de promoure la lliure iniciativa econòmica, així com també la lliure competència i el lliure funcionament del mercat, per tant les funcions de l’Estat quedaven limitades a la justícia interior, la defensa militar exterior i tot allò que nos’ocupés la iniciativa privada, és a dir, de tot allò que no produís un benefici propi, com l’educació o la sanitat.
INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS:
Els Estats Units es van formar per la unió de 13 colònies amb una sociologia, economia i tipus d’assentament completament diferents entre ells.
La primera colònia a formar-se va ser Virgínia al 1607; aquesta va ser seguida de 12 colònies més:Massachusetts ( 1620), Maryland ( 1634), Rhode Island i Connecticut ( 1636), New Hampshire ( 1638), Carolina del Nord i del Sud (1663), New York i New Jersey ( 1664), Pennsilvània (1681), Delaware ( 1703) i finalment Geòrgia (1733) la qual era un “estat tap” entre territoris que podien entrar en conflicte; al 1750 aquests eren França, Anglaterra, Espanya i els indígenes.
Al 1756 va esclatar laguerra dels VII anys, que va durar fins al 1763. França havia cedit certs territoris a Anglaterra per evitar conflictes bèl·lics, però l’afany per obtenir el màxim benefici individual, en aquest cas el màxim benefici per a la nació, no es veia satisfet; les disputes pel control de la zona dels Grans Llacs van ser el detonant de la primera guerra de l’edat contemporània, la primera en mars mundials.Militarment Anglaterra era superior a qualsevol exèrcit, per això, els francesos, recolzant-se en els pactes de família amb Espanya, van demanar ajuda, ja que l’armada naval espanyola era l'única possible rival per a la NAYBE. Malgrat això, França va perdre, sent expulsada definitivament de Nord Amèrica; per a Espanya aquesta derrota va suposar l’inici de la fi del seu imperi i legalment ( perel dret de conquesta) hi havia un territori d’Amèrica que no pertanyia a la corona Espanyola.
Després de la guerra dels VII anys, Anglaterra es convertí en metròpoli de les 13 colònies, i com a ciutadans anglesos estaven sota el bill of Rights i per tant tenien representació parlamentària, però una representació molt lluny de la situació real dels colons i que per tant defensaven uns interessos que noels hi convenien.
Amb la fi de la guerra sobre les colònies es van implantar una sèrie de mesures per tal de pagar les despeses generades, mesures on l’estat intervenia en l’economia i que van donar lloc a la guerra d’independència: En primer lloc el dúmping Fiscal, que jugava amb el preu dels impostos; Regne Unit va augmentar els impostos sobre els productes americans per tal de perjudicar...
Regístrate para leer el documento completo.