liberalisme politic

Esclat del conflicte:
El 28 de juny l’hereu de la corona austríaca, l’arxiduc Francesc Ferran, i la seva esposa van ser assassinats a Sarajevo, capital de Bòsnia, que era un territori ocupat per l’imperi austrohongarès. Aquest atemptat el va dur a terme un estudiant bosnià relacionat amb grups nacionalistes serbis. Com a conseqüència d’aquest acció, animada per Alemanya, Àustria va decidirannexar-se Sèrbia, acusada d’haver organitzat l’atemptat i li va declarar la guerra, esperant que les altres potècies es mantindrien neutrals.
Joc d’aliances: entre les potències, en una setmana tot Europa havia entrat en guerra. Rússia, sense consultar el seu aliat francès, però convençuda en donar-li suport, es posà al costat de Sèrbia i declarà la guerra a Àustria. Alemanya aliada d’Àustria, vadeclarar la guerra a Rússia i a França. La invasió de Bèlgica, neutral, pels exercits alemanys va fer que Gran Bretanya intervingués en el conflicte al costat dels seus aliats russos i francesos i que declarés la guerra a Àustria i a Alemanya. Només Itàlia es va mantenir neutral en un primer moment, tot i que era l’aliada dels austríacs i dels alemanys.
Unions Sagrades: s’estimulaven la unió detotes les forces polítiques, amb l’objectiu de donar als governs el suport necessari per afrontar la guerra. Els qui es van oposar a aquesta onada d’entusiasme bèl·lic i patriòtic van ser perseguits i castigats durament.
Guerra de moviments I guerra de trinxeres:
Quan va començar la guerra per l’Agost del 1914 Alemanya i Àustria-Hongria, tenien uns avantatges importants: uns exercits poderososi unes comunicacions fàcils, al contrari que els seus enemics, territorialment dispersos. Però la necessitat de mantenir la guerra en dos fronts: el francobritànic i el rus, el obligava a obtenir una victòria rapida.
Pla alemany: preveia un atac ràpid contra França atacant-la per Bèlgica i per Luxemburg. En sis setmanes França hauria de capitular i els imperis centrals podrien dedicar totl’esforç al front rus. El principi tot es va anar complint , però al cap de pocs dies van haver de retrocedir derrotats. I mentrestant els exercits germànics van avançar sobre Bèlgica i envaïren França sense trobar-hi resistència. Al començament del setembre del 1914 els alemanys eren a 40km de París. Del 6 al 13 de setembre els exercits francesos, reorganitzats pel mariscal Joffre, van aconseguir aturarel progrés dels alemanys a la batalla del Marne.
Resultat de la batalla del Marne: el resultat d’aquesta batalla fou molt importat: l’estratègia alemanya de la guerra llampec havia fracassat. Els francesos, amb l’ajut de tots els seus aliats, van aconseguir estabilitzar les posicions defensives i el front va quedar desmobilitzat des de la frontera suïssa fins al mar del Nord. Al front orientall’avanç de l’exèrcit alemany va ser més important però tampoc no va resultar decisiu per derrotar les tropes russes, que van aconseguir un contraatac i van envair el territori austrohongarès. La guerra de trinxeres, va ser dura llarga i es va convertir en el símbol de la Primera Guerra Mundial.
Batalla de Verdun: es va produir al any 1916, que la van iniciar els alemanys amb l’objectiu de trencar elfront aliat. Però els soldats francesos van aguantar durant més de quatre mesos les escomeses de les tropes alemanyes sense cedir ni un pam de terreny. També els aliats van intentar fer una ofensiva a Somme, però no van tenir èxit. En aquestes dues batalles els aliats van perdre prop d’un milió de soldats, i els alemanys, uns 800000.
Al front oriental l’ofensiva russa del 1914 va sorprendre elsalemanys, però ràpidament la van bloquejar amb l’empenta dels seus exercits, comandats per Hidenburg. Una altra ofensiva autroalemanya va reconquerir, durant l’estiu del 1915, els territoris Galítzia, ocupats l’any anterior pels russos, i va conquerir la Polònia russa i Lituània.

Mundialització del conflicte:
Davant la situació, especialment al front oest, els contendents van intentar...