Libro " El Bosc de Kalkriese "


Pròleg
13 d.C ( 4 anys després de la derrota en Kalkriese )
Roma estava tranquil·la i dormida en el silenci, l' aire era suau i càlid, i l' únic soroll que es percebia, era el soroll llunya del riu Tiber, un riu que permetia l' entrada de petites barques pesqueres, i de barques de comerç. Però, el general Nerón Claudio Druso, també anomenat com Germanico no compartia el sentiment detranquil·litat dels ciutadans de Roma. Estava intranquil, nerviós potser fins i tot espantat. Mirava la ciutat de Roma amb certa enveja, ja que, ells no tenien que abandonar Roma, ni la península Itàlica i per sobre de tot, no tenien que abandonar la seva família, per marxar contra Arminio. Arminio, era rei de les tribus Germàniques localitzades en les regions més insòlites de Germania, i un home que s'havia guanyat un nom després de derrotar les 3 legions de Roma.
El dia abans Germanico, havia rebut la carta d' un dels esclaus de l'emperador de Roma, Augusto. Aquest li encomanava la missió d' atacar el rei del germans qui, 4 anys abans havien derrotat i avergonyit a l' imperi romà, en el bosc de Kalkriese, una derrota que va suposar la guerra entre l' imperi Romà i les tribus germàniques queestaven sota el control d' Arminio.
Ara, era la hora de Nerón, qui no s' havia com actuar, per enfrontar-se aquesta situació. Ell, encara sent un general d' èxit, no s' havia endinsat en les regions de Germania, ni havia lluitat contra els anomenats Bàrbars. Ràpidament i dirigint-se al llit, Nerón Claudio Druso va decidir que no tenia res a témer, ja que, ell dirigirà les legions de Roma. Méstard i juntament amb aquests pensaments , Nerón va aconseguir dormir.
El dia següent, i després de haver- se acomiadat de la dona i del seu fill, Germanico va pujar- se sobre el seu cavall i va sortir per les portes de Roma seguit de unes esplèndides i armades legions romanes, amb la missió; de acabar amb les forces localitzades en aquelles regions inexplorades.
Capítol 1 " L' Espant "
14 d.C
(5 anys després de la derrota en el bosc de Kalkriese ).
Nerón, general en cap de les tropes romanes a Germania, anava a la vanguardia del exercit, cavalcant, juntament amb el soroll de la marxa de les legions romanes que el seguien i que s' expandien durant al llarg de dues milles. Seguien un camí que es dirigia al nord de Germania, i que preocupava al general en cap de les tropes romanes. Eraun camí frondós, que ocultava a qualsevol que s' hi endinsés, i des d' on es podria llençar una magnífica ofensiva. Però Nerón, ja havia previst aquesta opció i havia enviat a deu exploradors romans a vigilar el perímetre i albirar possibles enemics. De sobte, un soroll estrany i a la vegada familiar, sorgit de les profunditats d' aquell silenciós bosc que els envoltava, s' acostava amb unavelocitat sense precedents. Ràpidament, Nerón va reorganitzar la vanguardia romana i va enviar els missatges a la resta de generals que es trobaven més endarrerits, de re- agrupar els soldats, per a contrarestar una possible emboscada germana.
- Com ens han trobat? - pensava, incrèdul Germanico, que ara es trobava reorganitzant les tropes - es impossible, he enviat exploradors per albira, possiblesatacs. Els hauran matat?
El soroll, que es trobava a unes milles de distancia de ells i que no deixava identificar-se, no va trigar a estar només a unes iardes d' ells i cada cop i amb més velocitat s' acostava.
Darrera seu, a uns cinquanta peus de distancia, els soldats murmuraven entre ells.
- Són ells, segur. Ho sents? - deia un d' ells.
- Jo només sento, les teves paraules, calla' t, queaixí podrem sentir el que ens espera.- murmurava l' altre.
- Esta clar, són ells. Preparat, diuen que lluiten com llops en manada, que no tenen pietat amb ningú i que amb els homes que capturen, si es que en deixen algun de viu, se'ls emporten per sacrificar-los als seus deus.
El soroll, que havia fet captar l' atenció de l' exercit romà, s' intensificava a mesura que es trobava més a prop,...