libro quien debe a quien?

Ressenya del llibre: ¿Quién debe a quien? Deuda ecològica y deuda
externa.
Joan Martínez Alier – Arcadi Oliveres.

a) Síntesis de la temàtica tractada en el llibre.
“Quién debe a quién?” és un llibre escrit per Joan Martínez Alier i Arcadi Oliveres.
Aquest llibre és pot dividir bàsicament en dos grans blocs. El deute extern i el deute ecològic.
Podem dir que el deute extern, ésbàsicament els diners que deuen els països en vies de
desenvolupament, majoritàriament el del Sud, a països desenvolupats, als bancs, a institucions
financeres internacionals ( com FMI , BM) i als bancs regionals com a conseqüència dels
préstecs que els seus governs van rebre en un passat.
Podem dir que aquest deute extern, néixer cap als anys 70. Quan els bancs dels països del nord
van començar afer de creditors als països en vies de desenvolupament. Primerament aquest
deutes tenien uns interessos relativament baixos, però a mesura que vana anar passant els
anys aquests interessos van anar creixent més i més fins al punt d’arribar a ser impagables pels
països deutors.
A diferència del deute extern, el deute ecològic és subjectiu, i no es tant fàcil de calcular. El
deute ecològic, es laresponsabilitat que tenen els països industrialitzats per la destrucció del
planeta. Aquest deute el tenen sobretot amb els països en vies de desenvolupament, ja que és
on realment els països del nord abusen de poder. El deute ecològic es degut a una exportació
mal pagada, ja que quan els països del sud exporten a països del nord, ho fan a preus molt
baixos i no tenen en conte els costossocials, mediambientals, locals i globals. Per exemple,
quan Mèxic ven petroli als EUA, aquests compren el petroli a un preu molt baix i no paguen ni
els danys que es produeixen al terreny per la seva extracció ni la gran quantitat de C02 que
s’emet a l’atmosfera per la seva extracció, això provoca un major efecte hivernacle en general.

b) Exposició de les principals idees del text.
Les ideesles qual he considerat principals estan relacionades bàsicament amb els tipus
de deute, i són les següents:
El deute bilateral és aquell deute entre estats. És un deute que s’origina bàsicament
pels crèdits d’exportació en condicions més favorables que les del mercat. Per altre
banda també és poden originar a partir de les operacions d’exportació amb cobertura
de l’estat.
Quan el deute peròha estat concedit o bé per el: FMI, el BM o bancs regionals, parlem
d’un deute Multilateral. Aquest tipus de deute va sorgir a partir de la crisis del 82.
Actualment aquest tipus de deute es l’únic al que poden recórrer alguns països
endeutats.

Vicenç Sallés 1362230.
El deute privat és el que ha estat concedit bàsicament per bancs comercials i la banca
internacional. Aquest tipus de deuteés el que més preocupa als països del nord, ja que
ens els últims anys ha crescut molt més que el deute públic i també perquè molts d’ells
es jugaven la seva supervivència.

El deute públic, a diferència del deute privat no prové de bancs comercials, sinó que
prové d’ajudes de desenvolupament o de préstecs en condicions de mercat. A les
deutes provinents de les ajudes, intervé el “Comité deAyuda al Desarrollo”. Els
préstecs en condicions de mercat, són més per motius polítics que per motius
econòmics.
La darrera idea que he considerat més important és la condicionalitat ambiental, no és
refereix tant al medi ambient ni als drets humans, sinó a les condicions que s’imposen
des del B, i el FMI abans de fer préstecs o renegociar el deute extern. Tot i no referir-se
tant als dretshumans ni ambientals en molts països la imposició d’aquestes condicions
empitjoren encara més la situació tant econòmica com social d’aquest.

c) Posició de l’autor/s sobre el tema que s’està tractant.
Aquesta pregunta la respondre des d’un punt de vista personal, ja que crec que
cadascú pot interpretar de manera diferent la posició de l’autor sobre el tema.
Per començar diria que...