libro




Autor: Aleix Pérez Editorial: No presenta

Capítol 1
Un bon dia a l’antiga Itàlia va ocorre un assassinat. El director de la comissaria pepperoni va aparèixer mort a sobre una taula amb un ganivet clavat al mig de l’esquena, amb una nota enganxada al cap.
Però el millor detectiu del món estava allà de vacances per pura casualitat. I en aquell instat el detectiu Formiaggiva començar a investigar aquell cas.
Quant el detectiu va trobar la primera pista ja eren les deu de la nit, havien passat tres dies des de que van trobar al cadàver assassinat. A l’assassí se li havia caigut un tros del seu cabell que va servir per identificar l’ ADN de l’assassí, per mala sort la pista no servia, el tros de cabell que havien trobat era del pobre director. En Formiaggi es vapreguntar –Perquè l’hauran assassinat???- . De sobte el detectiu ca tenir una gran idea i es va dir: Si el criminal no portava guants la nota que ha deixat ha de tindre la seva impremta dactilar. I no resulta que l’assassí no era molt estúpid.
Seria un cas difícil per en Formiaggi.


Capítol 2
Per més que buscava el detectiu no trobava cap pista, i d’un tres i no res se li vail·luminar la bombeta i es va dir:- Preguntaré als familiars del comissari -. Per començar va anar a parlar amb la muller d’en Limonchelo (el comissari). Quant en Formiaggi li va preguntar la dona va respondre que feia quatre dies que no anava a dormir a casa. Això volia dir que el director de la comissaria havia estat dormint fora de casa durant quatre dies,però resulta que avui ja fa quatre diesque l’havien assassinat.
Ja era tard així que el detectiu se’n va anar a dormir l’hotel en el qual ell estava allotjat.
L’endemà al matí la dona d’en Limonchelo va acompanyar a en Formiaggi a casa la mare del comissari a interrogar-la. Ella la mare d’en Limonchelo també estava morta. L’assassinat era idèntic que al del seu fill, la senyora Limonchelo havia estat assassinada pel mateix assassíque havia matat al seu fill.
El detectiu va dir: -I si l’assassí es vol venjar d’alguna cosa que l’hi haguessin fet els Limonchelo -.


Capítol 3
En Formiaggi va investigar tot l’historial dels Limonchelo, el detectiu va llegir una cosa que el va deixar bocabadat. Deia el següent: Els Limonchelo deixen l’alcaldia d’Itàlia en males mans. Potser aquest era el cas pel qual havien assassinat alcomissari i a se mare.
Avera avui aniré a interroga a la filla d’en Limonchelo: la Motzarel·li que vivia amb el seu estimat a davant de comissaria. Quant en Formiaggi li va preguntar si el dia de l’assassinat del seu pare avia escoltat algun soroll estrany, ella li va contestar que si. Li va dir: -Cap a les dotze de la nit a comissaria un noi estava dient -: Això et passa per haver deixatl’alcaldia. Per la vostre culpa Itàlia està arruïnada!!!!!!
El famós detectiu va tornar-se a llegir aquell historial, es va preguntar a si mateix perquè els Limonchelo haurien deixat l’alcaldia????
Va buscar a tots els arxius d’Internet, a tots el diari i no va trobar cap resposta fins què.......

Capítol 4

Va trobar una foto del senyor Limonchelo amb un altre persona. Al peu de la foto hihavia la data i dos noms: Data 6/8/1568. sr. Limonchelo i sr. Markiori. Un bon cop el detectiu va acabar de dinar , va començar a investigar sobre aquest nou personatge: Sr. Markiori. El detectiu Formiaggi va estar hores i hores davant de diaris,arbres familiars... Aquest any encara no s’havia inventat res excepte una cosa... ...les càmeres de vigilància. La comissaria estava plena de càmeres devigilància, alguna tindria d’haver gravat l’assassinat del director de la comissaria pepperoni. I així va ser, la teoria del detectiu no va ser gens incorrecta, va encerta de ple. El detectiu mirava i mirava les gravacions. Estava desesperat no trobava res de res, però en l’últim instant “bum”!!!!! Algú havia matat al meravellós detectiu Formiaggi amb una bala al clatell. Ara qui descobriria...