libros

Als anys setanta, al meu carrer, tots els fills de jornaler tenien el futur assegurat: serien també jornalers i pares de jornalers. El futur era una certitud tan amarga com irrebatible. La majoriaeixirien de les bones escoles cap als catorze, amb una bona educació, i una idea aproximada d’un món que se’ls havia explicat que es dividia harmònicament entre els qui podien i els qui no. Ells,joves i forts, s’incorporarien a les colles de collidors de taronja, sota la tutela d’uns pares envellits, amb l’alè perfumat de Fernet Branca, les ungles i les dents ennegrides, l’ànima i el cos enprocés de lenta putrefacció. Elles anirien a treballar als magatzems de l’hivern, ben empolistrades igual que si anaren al ball i, a l’estiu, aclaririen bresquilleres amb el cos dissimulat sota una bata detela fina i els cabells recollits en un mocador.Als anys setanta, al meu carrer, tots els fills de jornaler tenien el futur assegurat: serien també jornalers i pares de jornalers. El futur era unacertitud tan amarga com irrebatible. La majoria eixirien de les bones escoles cap als catorze, amb una bona educació, i una idea aproximada d’un món que se’ls havia explicat que es dividiaharmònicament entre els qui podien i els qui no. Ells, joves i forts, s’incorporarien a les colles de collidors de taronja, sota la tutela d’uns pares envellits, amb l’alè perfumat de Fernet Branca, les ungles iles dents ennegrides, l’ànima i el cos en procés de lenta putrefacció. Elles anirien a treballar als magatzems de l’hivern, ben empolistrades igual que si anaren al ball i, a l’estiu, aclaririenbresquilleres amb el cos dissimulat sota una bata de tela fina i els cabells recollits en un mocador. Als anys setanta, al meu carrer, tots els fills de jornaler tenien el futur assegurat: serien tambéjornalers i pares de jornalers. El futur era una certitud tan amarga com irrebatible. La majoria eixirien de les bones escoles cap als catorze, amb una bona educació, i una idea aproximada d’un món...