Libros

CAPÍTOL 20

Aquell matí era el més fred que havia viscut mai fora de casa. En Silver i el seu lloctinent es trobaven a l'illa. Es tractava d'un lloc massa humit i insalubre.“Bandera de parlament!” - va cridar en Silver. El capità era al porxo, i es mantenia fora de l'abast de qualsevol tret traïdor. El capità va dir: “La guàrdia del doctor que vigili, elcapità Silver vol pujar a bord i arribar a un acord”. En Silver es va acostar a l'estacada , va llençar la crossa per damunt, es va enfilar a la tanca i va aterrar il.lès a l'altrabanda. Li va costar molt pujar al turó i finalment va arribar davant el capità. Anava guarnit amb la millor roba que tenia. “Ja sou aquí, val més que seieu” va dir el capità. “Ésun matí glaçat per seure damunt la sorra”, va protestar en Long John. En Silver volia el tresor i li demanava el mapa per trobar-l'ho. Es varen preparar una pipa cadascun i vanfumar en silenci una estona. “Us diré que farem. Vosaltres ens dóneu el mapa per trobar el tresor i deixeu de matar els pobres mariners i a canvi us oferim dues opcions. O bé pugeu abord amb nosaltres un cop tinguem el tresor i us permetré desembarcar en lloc segur o us podeu quedar a l'illa” va exposar en Silver. El capità li respongué que si acceptava anardesarmat, l'encadenaria per portar-l'ho a un judici just a Anglaterra, que no podia trobar el tresor ni tampoc navegar capitanejant-l'ho, ni lluitar contra ells i que la properavegada que el veiés li encastaria una bala a l'esquena. En Silver era pura ira, ningú el va ajudar a aixecar-se i es va poder tornar a posar dret repenjat en la crossa. Va dir queabans no passés una hora els aixafaria el vell fortí que tenien i que serien molt afortunats els que es morisin. Amb una maledicció sinistra es va allunyar amb penes i treballs.