libros

CRITICA DE LA FILOSOFIA DEL DERECHO DE HEGEL--- KARL MARX

A Alemanya la crítica a la religió ha arribat a la seva fía substancialment i la crítica a la religióés la condició preliminar de tota crítica.
El fonament de la crítica: l’home fa la religió, i no la religió fa l’home. En realitat la religió és l’autoconsciènciaiil’autosentiment de l’home que encara no s’ha trobat a sí mateix o que s’ha tornat a perdre. Però l’home no és un ser abstracte,esterna al món real, l’home és el món del’home: Estat , societat. Aquest Estat i aquesta societat produeixen lareligió que és unaconsciència inverida del món.
La religió és la realització fantástica de l’essènciahumana,perquè l’essència humana careix de vertadera realitat. Especialment en el proletariat, la condició del qual està caracteritzada per la pèrdua de l’essènciahumana. La lluita contra la religió és doncs, indirectament, la lluita contra aquest món, del que la religió n’és l’aroma espiritual.
La miseria religiosa és, a la vegada,l’expressió de la miseria real i la protesta contra la miseria real.
La superació de la religió com a felicitat il.lusòria del poble, és l’exigència de la vertaderafelicitat, perquè al perdre la felicitat il.lusòria, l’home sent l’exigència d’una felicitat vertadera, y llavors lluita, per adquirir-la, contra els obstacles que se lioposen. Estan davant una situación que necesita il.lusions. Crítica a la religió, és la crítica a aquesta situació, del qual la religióés la imatge sagrada.
Lacrítica de la religió treu a l’home les il.lusions, a fí que pensi, actui i amoltlli la seva realitat com un home sense il.lusions que ha aconseguit la raó.