Libross

DRAMES RURALS
__________________________________________________

Víctor Català

TREBALL DEL LLIBRE

Aitor Niñerola Gavaldà

Aitor Niñerola

www.aitorninerola.es/blog

Institut “La Sénia”

INTRODUCCIÓ
Quins dos contes s’aparten de la unitat del conjunt? L’explosió i l’enveja són els dos únics contes que s’aparten de la unitat del conjunt perquè van ser afegits amb posterioritat  L’explosió: La història, els personatges i el marc no són de la ruralia sinó del món obrer de la Barcelona dels atemptats anarquistes. L’enveja, tot i estar emmarcada en el món rural, està centrada en la maternitat (és un idil·li conjugal)

Quines característiques comunes presenten els altres deu? Els altres deu contes, són històries tràgiques o dramàtiques ubicades en espais rurals irepresentades pels personatges de la pagesia. Aquests personatges estan marcats per la fatalitat, contra la qual no poden lluitar, i acaben perdent la vida o viuen en la desgràcia.

Quins tres aspectes permeten particularitzar-los? La manera en com es presenta la desgràcia o com actua la fatalitat. De vegades, la causa de les desgràcia són les accions violentes d’un home contra una dona. D’altres, lafatalitat és causada per un element superior i incontrolable o pels actes inconscients d’éssers primaris. La diversitat dels personatges, de les seves personalitats i dels seus tractaments, enfocats des de perspectives diferents (comportaments externs, el seu món interior, la contraposició entre l’aparença i el món interior...) La varietat de formes i de recursos propis de tota la narrativa.

1Aitor Niñerola

www.aitorninerola.es/blog

Institut “La Sénia”

FITXES DE COMENTARI
Títol: En Met de les Conques. Conta la tràgica vida d’en Met, el fill d’una dona anomenada “Conca” Argument En un poble rural vivien les Conques, mare i filla, considerades bruixes i no estimades per ningú. La més jove de les Conques tingué un fill, en Met. Mal nodrit i desgraciat, cresqué en la misèria.Arribada la quaresma, un predicador predicà sermons a l’església. D’ençà que en Met sentí el primer que es tornà un gran devot de la paraula de Jesús. Aquesta extrema devoció li provocava tals al·lucinacions que després de morir sa mare, va veure la figura de Jesús que li deia d’anar a fer penitència a la muntanya. En Met s’hi decidí i, per accident, caigué al fons d’una cova. I allí morí, tot soli desemparat: ningú el trobà a faltar. Personatges Les Conques, mare i filla. Considerades bruixes. La mare mor i la filla, de 30 anys passats (xarxona, aspra, bigotuda... mig mascle) té en Met. La criden l’“estrafet gallimarsot”. En Met. Protagonista de la història. No coneix el seu pare i la gent li té poc afecte. El seu aspecte físic és decadent. Predicador. Va a fer els sermons de la Quaresmaal poble. Bon regent i d’avançada edat, calb amb la cara flonja i els ulls somorts. Metge. Viu al poble però quan en Met el necessita perquè la seua mare s’està morint (per intoxicació) aquest no pot acudir perquè està malalt. Altres personatges: Rufic, Fuster, Mossèn, Caçadors...

Punt de vista: Narrador extern omniscient. Espai: Un poble situat a la muntanya, apartat de la ciutat. Tempstextual: Conta la història des que en Met naix fins que mor. Hi ha salts temporals. Procediment Narratiu: Predomina la narració.

2

Aitor Niñerola

www.aitorninerola.es/blog

Institut “La Sénia”

Títol: Idil·li xorc. Conta la relació amorosa entre dos captaires (idil·li) que no dóna fruit (xorc, estèril). Argument Hi havia un grup de captaires que demanava pels carrers de la vila. Dintred’aquest grup n’hi havia dos que tenien bona relació, en Tit i la Laia. En Tit cuidava porcs i la Laia criava conills. La Laia vivia sola; en canvi, en Tit vivia amb la seua família, que l’odiava amb totes les forces. Van decidir casar-se. D’amagat i amb l’ajuda del Campaner i del cec, que van fer de testimonis, es van casar. En sortir del casament, els veïns del poble els van apedregar i van...