Licenciado
Páginas: 2 (404 palabras)
Publicado: 28 de enero de 2013
Tractaments culturals al Pinus sylvestris
Els boscos de Pinus Sylvestris ens els quals s’hi practica silvicultura solen ser boscos regulars, els arbres dels quals solen tenir torns d’entre 80 i120 anys.
A grans trets, podríem resumir la gestió d’un bosc de pi roig en dos grans apartats: tractaments de millora i tractaments de regeneració.
Les principals intervencions pel que fa alstractaments de millora tenim:
- Aclarida de plançoneda entre els 15 i 20 anys
- Aclarides d’arbres aprofitables cada 10-15 anys (aclarides preparatòries), la primera de les quals es realitzaaproximadament als 50 anys.
Pel que fa a tractaments de regeneració tenim les aclarides preparatòries, lligades a les aclarides de millora, i les aclarides disseminatòries.
Tractaments de milloraL’objectiu dels tractaments de millora és reduir la densitat d’arbres, primerament per afavorir el desenvolupament dels plançons, més tard per afavorir la continuïtat dels millors peus, i finalment perfacilitar els posteriors tractaments de regeneració.
Bàsicament, els podem dividir en:
Aclarida de plançoneda
La finalitat d’aquesta aclarida és reduir la competència entre els arbres joves,facilitant així el seu creixement. Aquesta intervenció es realitza quan la massa té entre 15 i 20 anys, deixant uns 2000 peus per hectàrea. S’ha de tenir present la necessitat de deixar una mínima espessor peraconseguir l’autopoda.
Aclarides
El motiu d’aquestes aclarides és el correcte desenvolupament en diametre de la massa. Aquestes es basen en tallar els peus dominats, codominants, malformats imalalts. Es solen fer dues aclarides, la primera de les quals es deixen entre 500 i 700 peus per hectàrea, i la segona, que es podria considerar aclarida preparatòria, es deixen entre 350 i 400 peusper hectàrea.
Tractaments de regeneració
L’objectiu dels tractaments de regeneració es crear grans obertures a la massa, ja que el pi roig és una espècie la qual els seus estats juvenils...
Els boscos de Pinus Sylvestris ens els quals s’hi practica silvicultura solen ser boscos regulars, els arbres dels quals solen tenir torns d’entre 80 i120 anys.
A grans trets, podríem resumir la gestió d’un bosc de pi roig en dos grans apartats: tractaments de millora i tractaments de regeneració.
Les principals intervencions pel que fa alstractaments de millora tenim:
- Aclarida de plançoneda entre els 15 i 20 anys
- Aclarides d’arbres aprofitables cada 10-15 anys (aclarides preparatòries), la primera de les quals es realitzaaproximadament als 50 anys.
Pel que fa a tractaments de regeneració tenim les aclarides preparatòries, lligades a les aclarides de millora, i les aclarides disseminatòries.
Tractaments de milloraL’objectiu dels tractaments de millora és reduir la densitat d’arbres, primerament per afavorir el desenvolupament dels plançons, més tard per afavorir la continuïtat dels millors peus, i finalment perfacilitar els posteriors tractaments de regeneració.
Bàsicament, els podem dividir en:
Aclarida de plançoneda
La finalitat d’aquesta aclarida és reduir la competència entre els arbres joves,facilitant així el seu creixement. Aquesta intervenció es realitza quan la massa té entre 15 i 20 anys, deixant uns 2000 peus per hectàrea. S’ha de tenir present la necessitat de deixar una mínima espessor peraconseguir l’autopoda.
Aclarides
El motiu d’aquestes aclarides és el correcte desenvolupament en diametre de la massa. Aquestes es basen en tallar els peus dominats, codominants, malformats imalalts. Es solen fer dues aclarides, la primera de les quals es deixen entre 500 i 700 peus per hectàrea, i la segona, que es podria considerar aclarida preparatòria, es deixen entre 350 i 400 peusper hectàrea.
Tractaments de regeneració
L’objectiu dels tractaments de regeneració es crear grans obertures a la massa, ja que el pi roig és una espècie la qual els seus estats juvenils...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.