Licenciado

Pensar, un acte interior i solitari?

Resum: En el present treball es proposa reflexionar sobre què significa pensar, i com diferents autors ho han conceptualitzat. Tanmateix defensar que per la seva qualitat d’acció sol ser producte d’una reacció, i per tant contextual.

Paraules clau: pensament, racionalitat, pensament informal, context


Al inici em vaig plantejar reflexionar sobre quèera el pensament, i com a primera resposta intuïtiva se’m va acudir: “la capacitat de crear, o transformar quelcom que no cal que sigui tangible a través de paraules que no s’emeten vocalment”. Tanmateix vaig relacionar aquesta capacitat amb diferents processos psicològics com ara la percepció, la memòria, la imaginació, la creativitat i la capacitat de crear relacions, i ara m’adono que en ladefinició que proposava apareixia com a base el llenguatge, però no quelcom que hores d’ara defensaria com a element generador i limitador alhora, el context social sense el qual fins i tot no estic segura que existís el pensament.

Ericsson i Hastie (1994), han defensat que “les definicions tècniques i les quotidianes no són gaire discrepants”, encara que assenyalen com a diferencia “l’èmfasidel psicòleg en tasques en les quals pensar està motivat amb vista a aconseguir un objectiu clarament especificat”. Propossant com a definició de pensament “una seqüència d’activitats simbòliques i internes que porten a idees o conclusions noves i productives” . I és des d’aquest punt de vista, de novetat i producción, on apareix al meu entendre el context social com a prescriptiu, i alhora quiproporciona la base de coneixement compartit socialment, que s’internalitza, o possa a l’abast uns instruments determinats i unes oportunitats concretes de generar significats.

Tanmateix en aquesta definició s’assenyala que el pensament és una activitat interna, i per tant difícilment observable, per la qual cosa el seu funcionament serà quelcom que inferirem a partir de conductes, entre les qualses troba la introspecció o el parlar d’allò que pensem, o com ho fem. En aquest sentit alguns investigador, com Mayer (1983/1986, p.21), assenyalen la necessitat de tres idees bàsiques per a construir una definició general de pensament: què es cognitiu, i per tant ha de ser inferit indirectament, que es tracta d’un procés que implica alguna manipulació del coneixement, i que és dirigit cap a unasolució.

Ja Dewey (1933), partint d’una posició innatista, ens oferia una definició descriptiva però també prescriptiva, limitant allò que es "pensar be" com quelcom productiu i ordenat, descartant “aquello que transita por la mente” o fins i tot les creences, i assenyalant que és el pensament reflexiu com a “ordenación consecuacional” qui impulsa la investigació i la capacitat de críticaassenyalant-lo com allò que cal estimular. També identifica la seva qualitat de procés, defensant que és a partir de la curiositat i els suggeriments, que elaborem hipòtesis, raonem sobre elles, i finalment les comprovem. En aquest sentit diria que Dewey es sumaria en assenyalar la importància del context en preservar la curiositat, i que les inferències són producte de l’experiència i aquesta del’estat general de la cultura de l’època.

Però tanmateix en Dewey, potser fruit de la seva época, apareix la racionalitat com a única eina del pensament, i l’analogia del científic com a model explicatiu, qualificant d’error allò que no segueix les regles deductives generals. En aquest sentit els teòrics de les regles defensen l’existència de la lògica natural com a capacitat innata, conformadaper esquemes bàsics d’inferència innats que ens permeten pensar deductivament, essent important la memòria i la comprensió així com escollir l’esquema d’inferència apropiat, i expliquen el fet de no pensar deductivament com a errors. Mentre que els teòrics dels models defensen que el que fem es construir models mentals dels problemes que se’ns presenten essent important la percepció i el...