Lichtenstein I El Comic

Universitat de Girona – Facultat de LletresGrau en Història de l’art: Història de l’art Contemporani IIFiona Alicia Mata Echeverry | |

Roy Lichtenstein
i el comic.
Roy Lichtenstein
i el comic.

ÍNDEX
* Introducció …………………………………………………………………………………………………… p.2
* El comic i el Pop Art ……………………………………………………………………………………… p.3
* La unió …………………………………………………………………………………………………………. p.6* Característiques Roy Lichtenstein …………………………………………………………………. p.9
* Conclusió ……………………………………………………………………………………………………… p.10
* ENTREVISTA AMB ROY LICHTENSTEIN sobre què és el Pop-art per
G.R. Swenson “What is pop-art”, ARTnews, LXII, 7 de novembre 1963
pàgines 15, 62 i 63 …………………………………………………..……………………………………………………………..….. p.11

1. Introducció
En la història de l’art s’ha donatsempre un vincle intensiu entre lo que entenem per arts plàstiques i la literatura. Això s’ha anat configurant des de les antigues civilitzacions, en les que allò que avui en dia considerem literatura era religió. Una de les mostres més clarividents però són les il·lustracions que en el seu moment va fer Simone Martini per Petrarca en el frontispici d’un conjunt d’obres de Virgili. En ella es mostrenrepresentacions al·legòriques de l’Eneida, de les Bucòliques i les Geòrgiques. Ja ni parlem de les representacions bíbliques que s’han produït al llarg de la història. Posteriorment, fins i tot, es va arribar a tematitzar el tema de la literatura en Horacis Ars Poetica. Es refereix al pintor capaç de representar allò descrit, de manera que la pintura s’entén igual de bé o millor que el text. Elpintor que porta això al seu límit fou Rafael (1283-1521), cosa que es pot apreciar en les Estances Vaticanes.
Posteriorment, les lletres han pres més importància encara com, per exemple, els escrits de Baudelaire en la pintura simbolista de Puvis de Chavannes o Redon. Text i pintura s’acompanyen des de les miniatures il·luminades, cosa que avui en dia encara es segueix fent en llibres infantilsper exemple. La imatge, al llarg de la història, ha pres més importància. Hi ha hagut un pas important: ja no era la imatge que acompanyava a la pintura sinó al revés. El text cada vegada s’ha anat reduint fins esdevenir una simple bombolla i la imatge ha rebut més i més importància.
Les imatges cada vegada han anat assumint més importància en tant que estimulen a l’home de forma immediata, adiferència del text que ha de ser llegit i entès. La imatge és directe i és capaç de representar pictòricament els nostres desitjos. No és més agradable veure allò que anhelem que no vas llegir-ho? La lectura incita la nostre imaginació però la imatge ens ho mostra directament els nostres desitjos plasmats sobre la tela.
Els desitjos i la imaginació són claus. La imaginació ens mostra, com sabem,allò que desitgem. Com deia Albert Einstein “la lògica et porta de A a B, la imaginació a on tu vulguis”. L’art n’és un clar testimoni. L’home moltes vegades ha desitjat coses impossibles que la imaginació ha fet possibles com a manifestacions literàries o plàstiques, com totes aquelles representacions mitològiques, com ho foren les centauromàquies. El pop art tornarà a reviure aquests elements,tot i que no de forma tant clàssica. La literatura, igual que l’art, ha anat evolucionant, integrant la imatge. Una de les branques cap a les que va evolucionar fou el comic, o historieta, on la imatge és el centre que moltes vegades donaria sentit sense el text. Aquest còmic va tenir influència en el pop art, corrent artístic que no es pot considerar escola, sobretot en l’art de Roy Lichtenstein.Aquest treball tracta de com la cultura popular, el còmic i l’art formen una simbiosi sense comparació, en especial dintre de la cultura nord americana.

2. El “comic” i el Pop Art.
Sota el nom de comic o historieta es coneix l’art seqüencial, és a dir, on una seqüència d’imatges expliquen una història. Si tornem un moment al Ut pictura et poesis podríem parlar de l’apoteosi de la...