lijphart resumen capitulos 1-5

Capítol 1: INTRODUCCIÓ
En aquest capítol, Lijphart ens presenta els dos models bàsics de democràcia; a saber majoritari o consensual.
Model majoritari: Aquest model concentra el poder polític en mans d’una majoria escassa i, fins i tot, en una majoria relativa. Aquest model es caracteritza també per ser excloent, competitiu i de confrontació.
Model consensual: Aquest model intenta maximitzarel tamany de les majories. Les seves institucions pretenen una àmplia participació en el govern i un ampli acord sobre les polítiques que el govern hauria de seguir. Aquest model intenta dividir, dispersar i limitar el poder de diferents maneres. Es caracteritza per la inclusió, el pacte i el compromís. Lijphart l’anomena “democràcia de negociació”.
Lijphart ens mostra 10 diferències entre elsmodels majoritari i consensual. Aquestes diferències es troben separades en dues dimensions diferents. Les primeres 5 diferències es troben en el marc de la dimensió d’executius - partits, mentre que les 5 següents es troben en la dimensió federal – unitària.
Les 5 diferències en la dimensió executius – partits:
1. Concentració del poder executiu en gabinets majoritaris de partit únic enfront ala divisió del poder executiu en amplies coalicions multi partidistes.
2. Relacions entre l’executiu i el legislatiu en les que el primer domina enfront a l’equilibri de poder executiu – legislatiu.
3. Bipartidisme enfront a sistemes multi partidistes.
4. Sistemes electorals majoritaris i desproporcionals enfront a la representació proporcional.
5. Sistemes de grups d’interès de majoriarelativa amb competència lliure entre els grups enfront a sistemes de grups d’interès coordinats i “corporatistes” orientats al compromís i a la concentració.
Les 5 diferències corresponents a la dimensió federal – unitària:
1. Govern unitari i centralitzat enfront a govern federal i descentralitzat.
2. Concentració del poder legislatiu en una legislatura unicameral enfront a la divisió del poderlegislatiu en dues càmeres igualment fortes però constituïdes de manera diferent.
3. Constitucions flexibles que accepten esmenes mitjançant majories simples enfront a constitucions rígides en les que només poden canviar-se per mitjà de majories extraordinàries.
4. Sistemes en les que les legislatures tenen la última paraula pel que fa a la constitucionalitat de la seva pròpia legislació enfront asistemes en els que les lleis estan subjectes a una revisió judicial per a analitzar el seu grau de constitucionalitat mitjançant tribunals suprems o constitucionals.
5. Bancs centrals que depenen del executiu enfront als independents.
Capítol 2: EL MODEL WESTMINSTER DE DEMOCRÀCIA
Lijphart explica que els models de democràcia majoritària purs o gairebé purs són bastant rars. De fet, es limitennomés al Regne Unit i a Nova Zelanda (i a les antigues colònies britàniques del Carib). Així doncs, en aquest llibre, Lijphart utilitza el terme model Westminster de manera intercanviable amb el model majoritari per tal de referir-se a un model general de democràcia.
Lijphart mostra 10 elements interrelacionats que conformen el model Westminster. Així mateix, aquests 10 elements queden il·lustratsen les característiques principals de les 3 democràcies que s’apropen més estretament a aquest model i que poden ésser considerades com a prototips del mateix: el Regne Unit, Nova Zelanda i Barbados. Aquests 10 elements són els que s’exposen a continuació (només pel cas Gran Bretanya):
1. Concentració del poder executiu en gabinets d’un únic partit i de majoria escassa.
L’òrgan del governbritànic que té més poder és el Gabinet. Generalment, està composat per membres del partit que té més escons a la Cambra dels Comuns i la minoria no en forma part. Els Gabinets de coalició són molt rars. Donat que en el sistema bipartidista britànic els dos principals partits tenen un poder similar, el partit que guanya les eleccions té poc més que una majoria escassa. Així doncs, el Gabinet atorga...