Limites cnductuales

Unitats de convovència:
Educació amb límits i normes socials

Educació familiar
La família és per a l'individu el primer bressol de personalització, socialització i culturització. En això rau la vinculació essencial de la família amb l'Educació: educar és una funció ineludible de la família, la qual sempre i a tot arreu compleix amb la tasca d'adaptar als seus membres al grup social dintredel qual han nascut
La família és una de les institucions bàsiques que existeixen en la societat i a més es pot considerar la més important en els primers anys de la nostra vida; és en la qual ens refugiem, on estem més a gust i des d'on comença la nostra socialització i l'aprenentatge del nostre paper dintre d'un grup, que primer serà la família i després s'estendrà arribant al col•legi, amb elsamics i, així fins a poder relacionar-te amb la resta de la societat. És, per tant, molt important aquesta institució ja que forma als individus des de petits adquirint valors i aprenent a adaptar-nos en la nostra cultura i societat.
Existeixen diferents tipus d’organització familiar, sent els més comuns:
La família nuclear o elemental: és la unitat familiar bàsica que es compon d'espòs (pare),esposa (mare) i fills. Aquests últims poden ser la descendència biològica de la parella o membres adoptats per la família.
La família extensa o consanguínia: es compon de més d'una unitat nuclear, s'estén mes allà de dues generacions i aquesta basada en els vincles de sang d'una gran quantitat de persones, incloent als pares, nens, avis, oncles, ties, nebots, primers i altres; per exemple, lafamília de triple generació inclou als pares, als seus fills casats o solters, als fills polítics i als néts.
La família monoparental: és aquella família que es constituït per un dels pares i els seus fills. Aquesta pot tenir diversos orígens. Ja sigui perquè els pares s'han divorciat i els fills queden vivint amb un dels pares, en general la mare; per un embaràs precoç on es configura altre tipusde família dintre de l'esmentada, la família de mare soltera; finalment dóna origen a una família monoparental la defunció d'un dels cònjuges.
La família de mare soltera: Família en la qual la mare des d'un inici assumeix sola la criança dels seus fills/as. Generalment, és la dona qui la majoria de les vegades assumeix aquest rol, doncs l'home es distancia i no reconeix la seva paternitat perdiversos motius. En aquest tipus de família s'ha de tenir present que hi ha distincions doncs no és el mateix ser mare soltera adolescent, jove o adulta.
La família de pares separats: Família en la qual els pares es troben separats. Es neguen a viure junts; no són parella però han de seguir complint el seu rol de pares davant els fills per molt distants que aquests es trobin. Pel bé dels fills/ases neguen a la relació de parella però no a la paternitat i maternitat.
És fonamental la col•laboració entre tots aquells que intervenen en el desenvolupament i formació del nen. Entre l'escola i la família ha d'existir una estreta comunicació per a assolir una visió globalitzada i completa de l'alumne, eliminant en la mesura del possible discrepàncies i antagonismes a favor de la unificació decriteris d'actuació i suport mutu ja que, per dret i per deure, tenen fortes competències educatives i necessàriament han d'estar coordinats, sent objecte, meta i responsabilitat d'ambdues institucions construir una intencionalitat educativa comuna.
Els pares (i l’escola) doncs, són els principals responsables de l'educació dels seus fills, reconeixent-los el dret a educar i per tant, a triar eltipus d'educació i d'escola que consideren millor per a ells. No obstant això, al llarg de la història, amb el progressiu desenvolupament de la societat, la dona treballa fora de casa i no te temps pels fills, i la divisió del treball social, la família ha anat cedint funcions en el terreny de l'educació, les quals han passat a l'escola.
La dona té un rol determinat i l'home altre distint;...