Limites de la vida humana

BIOLOGIA
Resum Límits de la vida humana

Per què envellim?
Mitjançant les reaccions d’oxidació, el nostre cos pot obtenir energia a partir de sucres y gresos, la qual cosa ens permet fettotes les activitats de la nostra vida diària.
Inevitablement, durant aquests processos d’oxidació les nostres cèl·lules generen radicals lliures, unes molècules que oxiden les substàncies pròpiesde les cèl·lules: proteïnes, gresos, material genètic, etc. Aquest deteriorament esta associat amb el envelliment i la malaltia.
Per aquesta raó el nostre cos te un sistema contra els radicalslliures que provoquen aquest envelliment. Aquest sistema antioxidant natural està format per proteïnes(enzims) que lluiten contra els radicals lliures i els neutralitzen. Per tant un resistènciamajor a l’oxidació es equivalent a mes anys de vida.
La longevitat màxima es el temps que un membre d’una espècie pot sobreviure. Totes les especies envellim de la mateixa manera, però amb unavelocitat diferent. Centrant-nos en l’esser humà, el cas centenari amb mes anys de vida viscuts ha sigut amb Antisa Khuichava, amb 132 anys.

L’aparició de l’oxigen
L’oxigen oxida. No hi ha caporganisme complex que no l’utilitzi.
L’oxigen a la terra va aparèixer quantitativament al Paleoprotozoic, fa un 2.500-1.600 milions d’anys. Es va començar a produir per uns bacteris quehabitaven als oceans, els estromatòlits, que produïen oxigen de forma massiva.
A causa de una concentració d’oxigen a la terra, fa 530 anys es va produir l’explosió del Càmbric, es a dir, una extinció enmassa. Els organismes anaeròbics van tindre tres opcions: molts es van extingir, uns altres es van amagar y una altra part es van haver de adaptar.
Les constants fotosíntesis i respiracionscel·lulars van permetre l’evolució de les cèl·lules eucariotes i finament, l’aparició d’organismes complexos com essers amb teixits tous: porífers, meduses, corals, cucs i mol·luscos primitius....