Lingüística

Contesta en aquest full les preguntes relatives a la pràctica número 2. Hi ha dos tipus de preguntes: les que es contesten marcant la resposta correcta i les que demanen que escriguis la resposta. Enaquest cas, no pots excedir l’espai indicat per a la resposta.

P1. Tractar-se (de) no té subjecte. no
P2. Tractar-se (de) no té cap argument semàntic que correspongui alsubjecte. si
[P3. El subjecte de tractar-se (de) és l’agent d’aquest verb. no
P4. Un subjecte implícit sempre té els trets de tercera persona del singular. no
P5. En català, un subjecte que no tépaper semàntic tampoc no té contingut semàntic ni fonològic. sí
P6. Un subjecte sense paper semàntic té els trets de tercera persona del singular. no

P7. Informació lèxica del lexema tractar-se(de).
És un verb pronominal intransitiu, que necessita obligatòriament un argument. L’argument ha d’anar introduït per la preposició de i fa la funció de complement de règim verbal (CRV). L’argumentsol ser un substantiu o una oració substantiva. Tot i que l’ordre dels elements no és lliure, l’argument pot aparèixer en posició inicial si el disloquem a l’esquerra amb l’objectiu d’emfasitzar-lo(ex: “D’un discurs, es tracta”). Tenint en compte el principi d’obligatorietat hem de suposar que té subjecte implícit. Aleshores, podem dir que: tractar-se de: [pred: tractar-se tema: desubjecte: ∅].

*pred: tractar-se de----- tema----(conjunt buit) subjecte

P8. Demostra com aquesta informació lèxica, juntament amb alguna de les afirmacions certes de P1-P6, et permet explicar laagramaticalitat d’exemples com (9d,e) i l’acceptabilitat de (9a,b). Indica quina és o quines són les afirmacions de P1-P6 que utilitzes com a principis en la teva demostració.
El verb “tractar-se” ésimpersonal i aleshores podríem deduir que aquests tipus de verbs no poden portar un subjecte explícit, perquè llavors és agramatical, com és el cas de 9d i 9e. En aquests exemples “els llibres” apareix...