Lingüística

FONOLOGIA

 I. Al·lòfons
 Els fonemes / / són representacions mentals (quan parlem a nivell teòric i no concret dels sons i són tots aquells que tenen propietats distintives i que, encommutar-los, afecten el significat del mot) i es manifesten físicament mitjançant el fon [ ] que és l’articulació física i concreta dels fonemes (la reproducció d’allò que pronunciem).
 Hi ha alguns fonemes quepoden presentar més d’un fon, segons el context que ocupen dins de la tira fònica (en relació amb els altres fonemes, dins d’un mot o entre mots), però sense afectar el significat del mot.
 Hem vistque el fonema /b/ pot ser articulat [b] i [β] (per exemple, quan és entre vocals: bobo = [‘boβo], però, encara que ho articuléssim com [‘bobo] no hi hauria canvi de significat; per això ésun al·lòfon, una variant fonètica de l’articulació del fonema /b/).
 També hem vist: /d/ → [d] [ð]1, /b/ → [b] i [β]2, g/ → [g] [ɣ]2, /l/ → [l] [ɫ]3, /n/ → [n] [ɳ]4 [ɱ]5 i /m/ → [m] [ɱ]5.
 Exemples delscontextos en què sorgeixen (els números es corresponen):
 1. Entre vocals / Després de fricatives, africades, laterals i vibrants  / Entre vocal i [ɾ]
 2. Entre vocals / Després de fricatives, africades,laterals i vibrants  / Entre vocal i [ɾ], [l]
 3. En final de síl·laba o paraula
 4. Abans de velars [k], [g] i [x]
 5. Abans de labiodental [f]
II. Processos fonològics
 1. Elisió: pèrdua d’un soo sons d’un mot (elisió de tot un segment).
 2. Addició: afegiment d’un so o sons en un mot.
 3. Assimilació: adquisició de trets fonètics d’un so per una vocal o consonant adjacent o propera (dinsd’un mot o entre mots).
 Si el so que adquireix el nou tret està abans del so que l’influeix, parlem d’assimilació regressiva; si es troba després del so que l’influeix, parlem d'assimilacióprogressiva (o sigui, un so assimila un que el segueix, tornant-lo igual o semblant).
 Ex. : [ʃ]eixanta x [s]eixanta – Aquí, la [s], fricativa apicoalveolar, ha passat a [ʃ], fricativa palatal (s’ha...