lipids

LIPIDS

Els lípids són molècules orgàniques insolubles en aigua . Una de les seves propietats més importants és la hidrofobicitat . Són un grup químicament divers i per tant , exerceixen funcions biològiques molt variades . Alguns són molècules que emmagatzemen gran quantitat d'energia química , com els triacilglicèrids .
Els fosfolípids i els esfingolípids constitueixen els principalscomponents estructurals de les membranes biològiques . Altres lípids exerceixen funcions de protecció, com els que es troben en les superfícies limitants amb el medi extern ( ceres ) . També hi lípids que exerceixen funcions molt
importants , com ara vitamines , pigments ( carotenoids ) , hormones i missatgers intracel · lulars , tot i estar presents en quantitats relativament petites en els organismes.
Segons la seva estructura els lípids es poden classificar en :
• Lípids saponificables : formats per ásteres d'àcids grassos . en presència de NaOH o KOH , donen sabons :
- Acilglicèrids
- Lípids complexos ( fosfoglicèrids , esfingolípids )
- Ceres
• Lípids insaponificables : no contenen àcids grassos , per això , no poden formar sabons :
- Terpens
- Esteroides
- Eicosanoides

LANATURALEZA QUÍMICA DELS LÍPIDS

Àcids grassos
Estructura i composició química
Són àcids carboxílics de cadena llarga amb un únic grup carboxílic i una "Cua " hidrocarbonada no polar . Els àcids grassos difereixen uns dels altres en la longitud de la cadena i en la presència , nombre i posició de dobles enllaços . La major part dels àcids grassos presents en els sistemes biològics contenen unnombre parell d'àtoms de carboni , generalment entre 14 i 24 , sent els de 16 i 18 àtoms de carboni els més abundants .
La cua hidrocarbonada pot estar saturada si només conté enllaços simples ( tots els C estan saturats amb H ) , o insaturat si posseeix un o més enllaços dobles . Aquests últims són els més abundants . A més , els dobles enllaços en els àcids grassos poliinsaturats estan separatsentre si per, almenys , un grup metil ( és a dir , són no conjugats ) .
A la taula 3-1 es mostren diversos exemples d'àcids grassos naturals . El nom sistemàtic d'un àcid gras deriva del nom de la seva cadena hidrocarbonada , substituint la terminació- o per - oico . Per exemple , l'àcid gras saturat de 16 carbonis ( C 16 ) se li denomina àcid hexadecanoico perquè seu hidrocarbur d'origen és elhexadecano . A un àcid gras C 18 amb un doble enllaç se l'anomena àcid octadecanoic ; amb dos dobles enllaços àcid octadecadienoico , i amb tres dobles enllaços àcid octadecatrienoico . la nomenclatura dels àcids grassos especifica la longitud de la cadena i el nombre de dobles enllaços separats per dos punts . Els àtoms de carboni dels àcids grassos es numeren començant per l'extrem carboxil . Així ,l'abreviatura 18:0 indica un àcid gras C 18 sense dobles enllaços , mentre que 18:2 significa que té dos dobles enllaços . Les posicions dels dobles enllaços s'especifiquen per exponents que segueixen a la lletra delta ( A ) . Per exemple , l'àcid oleic , que té 18 àtoms de carboni i és insaturat ( doble enllaç entre C -9 i C -10 ) = > 18:1 A9 . Un àcid gras de 20 carbonis amb dos dobles enllaços, un entre C -9 i C -10 , i un altre entre C -12 i C -13 , es designa 20:2 A9 , 12 .
Els dobles enllaços de gairebé tots els àcids grassos naturals estan en la conformació cis . Els àcids grassos trans es produeixen durant la fermentació en el rumen dels animals productors de lactis i de carn . També es formen durant la hidrogenació d'olis de peix i vegetals . Atès que les dietes
riques enàcids grassos trans estan correlacionades amb nivells elevats de LDL ( colesterol " dolent" ) i baixos de HDL ( colesterol " bo" ) , es recomana evitar l' ingestió de grans quantitats d'aquests àcids grassos ( Requadre 3-1 : " M antequilla o margarina : què és més saludable ? " )

Propietats dels àcids grassos
Les propietats dels àcids grassos depenen de la longitud de la seva cadena i del grau...